Frivolitats

Aquests dies de confinament estem veient moltes frivolitats per part dels polítics. En una societat tan infantilitzada com la nostra (i com agrada a determinats polítics promoure-ho i aprofitar-se’n!), una TV pública promou una performance multitudinària als balcons, mentre l’alcaldessa que ho controla políticament riu per sota el nas; en cas d’èxit, que no ho va ser, s’hauria posat totes les medalles. La mateixa alcaldessa demanava als nens que li escrivissin cartes, prometent que un dia a la setmana ella les contestarà per mitjà de la mateixa TV. Recorden “Aló presidente”? Doncs a Barcelona ara hi tindrem “Aló alcaldessa”. La senyora no descansa mai, sempre està en campanya electoral, i ho aprofita tot per promocionar-se, fins i tot la desgràcia aliena d’una pandèmia.

Uns poca soltes de Madrid (i sóc suau en la descripció) publiquen el recompte de les mascaretes que envien a Catalunya i, oh casualitat!, la suma és de 1.714 mil mascaretes, o 1.714.000 si us agrada més. Ja està, ja han tornat a fer la brometa fàcil a costa dels catalans. El conseller català de torn cau a la trampa dels poca soltes de Madrid i respon molt enfadat en roda de premsa, amb més vehemència estomacal que intel·ligència. A Madrid se’n foten de l’any 1714, un any que a Catalunya no s’oblidarà mai, i encara riuen. Són només uns exemples de la frivolitat que gasten alguns polítics i funcionaris en temps de, per a ells, poca feina.