.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 2 d’abril del 2020

Una política informativa manifestament millorable

L’aparició i extensió mundial de la pandèmia potser no es va poder evitar, i de fet encara no hi ha cap evidència de quin va ser el seu origen. Potser no ho sabrem mai. Ara només podem confiar en els tècnics, que són els que han de resoldre el problema. Mentrestant, els governants haurien de facilitar les coses als ciutadans, deixar de fer política petita, en el sentit més negatiu del concepte fer política, evitar tirar-se els plats pel cap entre ells i facilitar una informació fiable al ciutadà, i prescindint d’especulacions gratuïtes que només porten a la confusió de la ciutadania. S’han de denunciar les desqualificacions generalitzades adreçades al President de la Generalitat per la seva exigència —avalada pels millors experts en la matèria— d’un confinament més efectiu per a Catalunya... per acabar donant-li la raó per la via dels fets en aplicar la seva recepta a tot l’estat, però sense que Torra hagi rebut cap disculpa pública. Això ha sigut molt lleig, i els dirigents del PSOE i de la seva franquícia catalana en són els grans responsables.

El govern espanyol fa dues compareixences públiques diàries, uns actes que alguns voluntariosos anomenen rodes de premsa però que, evidentment, de rodes de premsa no en tenen res. Primer surten uns polítics i uns tècnics qui hi diuen la seva, i després contesten unes quantes preguntes... prèviament seleccionades. Sorprèn negativament que hi participin també uns uniformats de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l’Exèrcit, els quals més que transmetre tranquil·litat a la ciutadania generen intranquil·litat pel llenguatge militar i de pensament polític únic que utilitzen. Costa d’entendre el paper dels militars en les compareixences públiques d’un govern civil i suposadament democràtic. La majoria dels països del nostre entorn geopolític fan una gestió cent per cent civil de la política informativa.

Acabades les compareixences, comença el torn de preguntes, i aquí els governants transformen el format habitual d’una roda de premsa en una altra cosa. Així, les preguntes són prèviament filtrades i escollides pels seus equips, quan tècnicament seria perfectament factible que els periodistes formulessin en directe les seves preguntes per via telemàtica i poguessin repreguntar, i els governants contestessin també en directe. Cal deixar constància que, dissortadament, en les compareixences de la Generalitat també s’ha optat erròniament pel mateix format. Un merescut clatellot, doncs, als dos governs, l’espanyol i el català.

Tot plegat em porta a concloure que la política informativa que sobre la crisi originada per la pandèmia s’està duent a terme per part dels nostres governants és manifestament millorable. Els ciutadans som adults i no ens mereixem que se’ns menystingui d’aquesta manera.