Més enllà del Mobile

He participat en moltes fires internacionals a Europa, Àfrica, Amèrica i l'Extrem Orient. Quasi sempre com a visitant, però també ho he fet com a expositor. I algunes coses he après sobre aquests esdeveniments comercials. Per exemple, que totes les fires, i això inclou també el Mobile World Congress (MWC) de Barcelona, s'assemblen força.

Encara que el MWC ens el presentin com un congrés, no té res a veure amb el que s'entén com un congrés clàssic, on es presenten i es debaten unes ponències i després els congressistes se'n van a sopar. El vessant estrictament congressual seria només una petita part del MWC. Dir-ne congrés al MWC i anomenar congressistes als seus visitants no va més enllà d'una estratègia de màrqueting.

En el món de les fires està gairebé tot inventat, i els canvis que s'hi van incorporant són variacions cosmètiques sobre models similars, i sempre amb el mateix objectiu: vendre. Amb els anys, això sí, han anat canviant les formes d'anomenar les fires, de presentar-les i, sobretot, de vendre-les. I és que, per tenir èxit, en primer lloc, una fira s'ha de vendre. S'ha de vendre als expositors i als visitants potencials per motius obvis, però també s'ha de vendre a les autoritats públiques de les ciutats i els països on es fan les fires.

Una fira és un gran negoci. Per participar-hi, expositors i visitants han de pagar els corresponents peatges en forma de lloguer de l'estand, viatges, allotjaments, dietes i altres despeses. Però l'empresa GSMA presidida per Hoffman, organitzadora del MWC, també ha hagut de pagar el seu peatge. Com? Vam veure com Hoffman, sense venir a tomb, feia una alabança anticotxes de la Barcelona governada per Colau. És el peatge que ha hagut de pagar l'organitzador per poder gaudir del tracte amable de l'ajuntament i altres institucions públiques. Però tots sabem que ni a Colau ni a les altres autoritats que escoltaven el discurs del senyor Hoffman els passa pel cap utilitzar el transport públic.

Qui més hi guanya amb la celebració d'una fira no és l'expositor-venedor com podria semblar a primera vista, sinó l'organitzador, és a dir, en el cas del MWC, l'empresa GSMA del senyor Hoffman. Una part molt remarcable dels ingressos dels organitzadors s'obté amb la venda d'entrades, que en el cas del MWC són especialment cares (de 879 € la més barata, fins a 4.949 € la més cara). Aquesta fira es continuarà celebrant a Barcelona perquè és una ciutat que té molts atractius pel visitant forà, i amb l’aeroport ampliat encara en tindria més. Si Hoffman pensés que Boston seria capaç d'atraure més visitants que Barcelona, traslladaria ipso facto el MWC a la capital de Massachusetts.