.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 1 de març del 2023

Maragall, la crossa no oficial (BCN 4/5)

 

(Foto: EFE/RAC1)

Ernest Maragall té un gran mèrit que sovint es tendeix a obviar, i és que va guanyar les últimes eleccions municipals de Barcelona encapçalant la llista d'Esquerra. Encara que només fos per això, ja forma part de la història de la ciutat. No va ser alcalde per un pacte molt estrany, però cent per cent legal, entre dos regidors —Colau i Valls— que coincidien fil per randa en l’objectiu d’impedir com fos que el cap d'una llista independentista fos l'alcalde de la ciutat. Però, a partir d'aquell episodi, poca cosa més podem destacar del personatge. Maragall ha fet oficialment una oposició que de tan tova semblava que fos un soci més de l'equip de govern, i aquesta actitud, electoralment, li passarà factura. Tot indica que aquest cop no guanyarà les eleccions, i ja no podrà ser l’alcalde de Barcelona.