Tamames i el comunisme

La vida dóna moltes voltes, i les nostres posicions polítiques es van adaptant a les circumstàncies personals que anem experimentant en el nostre recorregut vital. No hauria de ser motiu de crítica que una persona evolucioni ideològicament. De vegades, i sobretot quan ets més jove, les ideologies es defensen pel desconeixement de la realitat que hi ha al darrere de les grans teories, i a l'hora d'aterrar-hi és quan acostumen a arribar les decepcions.

Quan encara no havia caigut el Mur de Berlín i tot el que allò representava, jo treballava, entre d'altres, amb l'empresa estatal de l'URSS del meu sector d'activitat. A la mateixa època, tenia amics que es declaraven convençudament comunistes, i militaven entusiàsticament al PSUC. I com que sempre m'ha agradat mirar una mica més enllà de la punta del meu nas, aviat vaig veure que moltes coses bones que ens explicaven dels països de l'Europa de l'Est potser no eren tan agradables com ens deien. També ho devien veure els dirigents d'aquella gran corporació soviètica els quals, amb l'excusa professional, tenien carta blanca per viatjar per tot el món, i sense deixar-se influir pel discurs oficial podien comparar personalment el seu paradís ideològic amb les perverses societats capitalistes. Alguns dels meus contactes soviètics ja s'anaven fent el seu raconet en lloc segur a base de comissions, per si algun dia les coses es torçaven.

Recordo que en aquella època, tot i que la retòrica de les bondats del comunisme encara no s'havia ensorrat, alguns dels meus amics del PSUC van deixar el partit en tornar molt decebuts d'un viatge a aquells paradisos de l'Europa de l'Est. Aquella va ser una experiència per a ells molt decebedora i traumàtica, una experiència que els va fer caure la bena dels ulls. I és que s'ha de llegir molt, sí, però també s'ha de viatjar i veure món, i comprovar aquelles teories tan fàcils de predicar des d'un llibre. El paper ho aguanta tot.

Fa molt temps el senyor Tamames era un dels dirigents més respectats del PCE, però la seva evolució ideològica cap a la dreta extrema havia començat fa molts anys. Només cal navegar una mica per Internet per confirmar l'evolució ideològica del nostre personatge. Res a dir, tothom té dret a canviar d'opinió, i si sempre s'ha dit que els extrems es toquen és per alguna cosa. El fet que Tamames ara accepti entrar en el joc de Bocs per encapçalar una moció de censura contra Pedro Sánchez, un joc condemnat al fracàs, només es pot atribuir a la recerca senil d'una quota de protagonisme mediàtic que potser no va tenir quan els comunistes espanyols tenien molt més pes a la societat.