A Esquerra només manen dos (1/2)

Se'ns diu sovint que a Esquerra manen aquestes tres persones: l'inhabilitat i ex presidiari injustament condemnat Oriol Junqueras, l'exiliada a Suïssa Marta Rovira i el MHP d'una institució que alguns amb mala intenció anomenen "la gestoria", Pere Aragonès. Però la realitat és que a Esquerra només manen dos, que són el senyor Oriol i el senyor Junqueras. I el militant que pretengui discrepar d'aquest esquema només té dues opcions: o deixar el partit —alguns ja ho estan fent— o, com a mínim, acceptar que ja no sortirà a la foto, amb tot el que això comporta.

Diumenge, durant la celebració del Congrés Nacional d'Esquerra celebrat a Lleida, la votació de la ponència política no va ser a la búlgara, ja que no es van superar el cent per cent dels vots. Però es van superar el noranta-set per cent dels vots favorables, i els votants en contra només van ser set, l'u per cent dels vots emesos. Aquests resultats ja ens donen una bona pista de tot plegat. No és estrictament allò que en diem el pensament únic, però s'hi assembla.

Esquerra és ara un partit de govern que busca legítimament controlar totes les institucions del país; una altra cosa és que ho pugui aconseguir. Ha deixat de ser una organització de caràcter assembleari per convertir-se en el partit d'ordre que no era abans, i el mèrit és de qui governa el partit amb mà de ferro: el senyor Junqueras. Tenen algunes espinetes clavades que encara no han paït, com la presidència de la Diputació de Barcelona, i treballen a fons per revertir una situació 100% legal, però que ells consideren políticament injusta. També troben tan injust que Ernest Maragall, havent guanyat les eleccions municipals del 2019, no sigui l'alcalde de Barcelona?

En aquella gran sala de Lleida hi eren presents, en grau considerable, càrrecs institucionals del partit, és a dir, aquells que tenen el sou assegurat per les institucions, gaudint d'uns càrrecs públics que sempre pengen d'un fil, que és el fil que aguanta el senyor Junqueras. Els objectius principals d'Esquerra ara són aquests, tenir a la seva gent ben contenta i, alhora, ben controlada, i, en la mesura del possible, ben col·locada. En segon terme quedarien altres fites com, per exemple, la independència de Catalunya.

(segona part aquí)