Banca ètica amb una ètica de cal justet

Fa tretze anys —a Internet, una eternitat— vaig publicar uns comentaris sobre el Triodos Bank (aquí), una banca ètica en la qual algunes persones benintencionades tenen dipositats els seus estalvis. Més recentment, es va fer públic un cas lleig que afecta aquesta entitat financera, amb la comercialització d'un producte d’inversió de risc elevat similar al de les participacions preferents. Sent realistes, ni que sigui perdent un percentatge important de la inversió, la solució és una utopia.

La paraula ètica és molt llaminera, i algunes persones, sense fer-se gaires preguntes, donen tota la credibilitat a qualsevol entitat que es presenti amb aquest adjectiu. La realitat és, però, que milers de clients del Triodos van cometre l'error d'adquirir un producte financer que es pensaven que era segur i que tenia liquiditat, perquè així els ho havien assegurat en el seu moment els empleats del banc. Però el temps ha demostrat que aquesta seguretat era inexistent. Si això no és una versió més, segurament legal —aquella lletra petita dels contractes que per mandra ens resistim a llegir—, de la típica estafa piramidal, s'hi assembla força.

Per acabar-ho d'arreglar, Triodos assegura que els seus cromos no són un producte d'estalvi sinó d'inversió. Això vol dir que, a més, aquests imports no estan coberts per l'assegurança FGD (Fondo de Garantía de Depósitos de Entidades de Crédito). D'aquesta manera, els clients del Triodos hauran rebut per partida doble, ja que sense l’assegurança tenen molt complicat recuperar la seva inversió.

"Banca ètica" no és res més que una denominació comercial, com hi poden haver també llibreries, restaurants, merceries i concessionaris de cotxes que es presentin com a negocis ètics. De vegades, però, potser no s'ho mereixen tant com els seus directius pretenen.