Cavalcada de Reis

Ahir al vespre vaig ser a Igualada veient la cavalcada de Reis, com he fet des que vaig néixer; la meva família és originària de l'Anoia i el cinc de gener gairebé sempre sóc a la capital d'aquella comarca. La cavalcada d'Igualada és una de les més antigues de Catalunya —potser la més antiga, en això tinc algun dubte—, però, sobretot, és una cavalcada que manté la tradició de donar tot el protagonisme a la festa dels Reis, i no barrejar-la amb altres celebracions i expressions populars ciutadanes.

No he vist mai en directe, però sí en diferit, les cavalcades que es fan a Barcelona, la de ciutat i les dels districtes que encara les mantenen. Totes tenen una característica pròpia, i al meu entendre, inapropiada, que les fa diferents de la gran festa d'Igualada. Així, amb els anys, a Barcelona els organitzadors de la cavalcada han acabat confonent la cavalcada dels Reis amb una rua del carnaval. Ignoro els motius d'aquesta evolució de Reis cap a Carnestoltes, però no m'agrada. Cada cosa quan toca.

Carnestoltes ha de tenir la seva celebració, i ja la té, però la festa dels Reis hauria de mantenir el seu esperit original, un esperit que a Igualada perviu i a Barcelona s'ha anat perdent. Aquesta festa té dos protagonistes, la canalla que espera els regals, i els patges que, a Igualada, els van repartint per totes les cases de la ciutat. I dic totes i dic bé perquè la comissió organitzadora ja s'ocupa que sigui així, i disposa del finançament necessari amb l'objectiu que cap nen igualadí es quedi sense regal.

Les cavalcades de Barcelona les organitza l'Ajuntament de Barcelona, amb tot el que això comporta de positiu, en forma de finançament públic, i també de negatiu, com s'ha explicat abans. La cavalcada d'Igualada l'organitza una comissió organitzadora privada al marge dels polítics —ara com a fundació privada— que vetlla per mantenir l'esperit original de la festa. La col·laboració de l'Ajuntament d'Igualada es limita als temes logístics imprescindibles perquè la festa surti rodona, i segurament concedeix alguna subvenció que ara mateix no recordo. És d'esperar que el model igualadí es mantindrà, per tal de no desvirtuar aquesta celebració tan important per a la mainada.

Per cert, la majoria del miler de patges d'Igualada, homes i dones, tots voluntaris, van pintats de negre. També van pintats de negre, o de blanc, cantants d'òpera i actors d'altres manifestacions artístiques. Així, a l'òpera xinesa alguns cantants actuen pintats de blanc. On és el problema, senyors del blackface i del whiteface? També haurem de prohibir el maquillatge?