Sempre s'ha fet així

(Article original publicat el 13/1/2023 a La Veu de l'Anoia, núm. 2104, pàg. 2)

"S'ha de fer així perquè sempre s'ha fet així", la típica cantarella que escoltem massa sovint en àmbits molt diversos: una associació, un club esportiu, una administració pública, una empresa privada, l'escola, la universitat, la família, és a dir, gairebé a tot arreu. Hi ha qui pensa que perquè una cosa sempre s'ha fet d'una determinada manera, això ja és l'argument definitiu per no canviar res, i no es plantegen la possibilitat d'intentar assolir millores mitjançant camins alternatius.

Defensant l'immobilisme ens trobem amb el perfil d'un conservador, i si ho traslladem al món de la política, es tracta d'un perfil que tant pot ser de dretes com d'esquerres. De dretes, per motius obvis; hi ha qui, erròniament, atribueix el conservadorisme en exclusiva a les dretes. Però no hi ha res més conservador que el politburó d'un partit comunista —se suposa que el comunisme és una ideologia d'esquerres—, i més encara si és el d'un país amb partit únic. No cal posar exemples que tothom té ben presents.

És precisament degut a la xacra de l'immobilisme de les societats de l'Europa de l'Est, un bon exemple de l'antiemprenedoria personal, combinada amb la repressió dels estats, que el comunisme va durar tants anys. Tothom veia que allò no anava ni amb rodes, però ningú s'arriscava a denunciar-ho en veu alta sabent el perill que això comportava. El fet és que a partir de 1989, amb la caiguda del Mur de Berlín, gairebé ningú sent nostàlgia d'aquell experiment tan nefast per a la humanitat, i molt especialment per a aquelles persones que el van patir de forma directa.

Bé, de fet encara queda gent que defensa el comunisme, i alguns fins i tot ens governen; són persones que potser han llegit coses sobre el tema, però que mai han viscut en carn pròpia l'experiència, i òbviament no parlo de passar quinze dies a Cuba i pretendre que ja ho has viscut.

Pensant en el bé de la ciutadania, no ens ha de fer mandra actuar de forma diferent davant d'allò que no acaba de funcionar. És així com les societats han anat evolucionant de forma positiva. Es miri com es miri i deixant de banda nostàlgies molt minoritàries dels que defensen que temps passats sempre van ser millors, avui estem molt millor que anys enrere.

Les coses sempre es poden fer millor. Fem-ho diferent! Fem-ho millor! Abandonem la comoditat del club conservador dels immobilistes, siguin de dretes o d'esquerres! Mirem més enllà de la punta del nas! Intentem innovar en els nostres entorns! Amb aquestes reflexions, us desitjo un molt bon any 2023.