Assessors financers

D'assessors financers n'hi ha de dos tipus: els que contractes i pagues tu de la teva butxaca quan necessites un assessorament professional, i els comercials que paga el banc —persones que el banc té en plantilla, o treballant pel banc com a autònoms— com a assessors dels seus clients. Ho poso en cursiva perquè els assessors dels clients que posen els bancs no treballen a favor de la clientela del banc sinó a favor de l'entitat que els paga el sou, tot i que no s'ha d'excloure que en algun cas els interessos d'uns i altres puguin ser coincidents. La tasca que fan aquests assessors consisteix a convèncer als clients que contractin els productes i serveis que el banc ha decidit col·locar al mercat. Aquests professionals, uns venedors dels productes que fabrica el banc, tenen denominacions diferents segons l'entitat per a la qual treballen, però el nom amb el qual es presenten en societat tan sols és una eina més de màrqueting. L'assessor que el banc posa a disposició del client treballa sempre a favor del banc.

Vam tenir aquells casos tan escandalosos de les participacions preferents (en vaig parlar fa deu anys, aquí), una clara estafa legal adreçada, especialment però no només, a la gent gran sense coneixements financers. Vaig haver de gestionar amb una caixa d'estalvis catalana de llarga trajectòria, ja desapareguda, un assumpte familiar d'aquesta naturalesa, i només quan vaig amenaçar el director de l'entitat de portar un notari i un periodista per aixecar acta d'aquella irregularitat, me'n vaig poder sortir pels pèls, amb el cent per cent dels diners recuperats. Si haguéssim esperat només dos dies més, quan el tema va saltar a les portades dels diaris, hauríem rebut de valent, com va rebre la majoria dels afectats.

Un bon consell és que si un dia heu de tancar una operació important amb el banc com, per exemple, endeutar-vos de per vida amb un crèdit hipotecari, consulteu abans a un advocat de la vostra confiança, i no signeu res sense que abans tingueu el seu vistiplau. De res.