El casc i el cinturó de seguretat

(Article original publicat el 30/12/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2102, pàg. 2)

Hi ha llocs de l'estat espanyol on és habitual que els motoristes no portin el casc. Com més al sud, com més t'endinses a Espanya i més t'apropes al continent africà, més fàcil resulta veure motoristes circulant sense casc per les zones urbanes, és a dir, allà on el control i la possibilitat de multar són competència de les policies municipals. En carretera aquest incompliment no acostuma a donar-se, ja que aquesta tasca la fa la Guardia Civil de Tráfico —a Catalunya, són els Mossos els que ho controlen—, i aquests són uns cossos policials molt més estrictes que les policies locals en el control del compliment de la normativa.

Els que no es posen el casc acostumen a ser persones joves que no se sap si ho fan perquè ignoren el risc que corren de patir un accident o, simplement, per presumir davant de les seves amistats circulant amb el casc penjant del braç. I un es pot preguntar: presumir de què, de ser uns rucs integrals amb rodes i manillar, combinat amb un cervell que més aviat justeja?

Fent un parèntesi, també es podrien qüestionar els motius que va tenir el legislador per obligar els motoristes a posar-se el casc i, en canvi, la llei no ens prohibeix fumar a l'aire lliure, quan fumant també posem en risc la nostra salut. Podria ser un debat interessant. Hi ha qui justificarà l'obligatorietat de portar el casc i de cordar-se el cinturó de seguretat per motius estrictament econòmics perquè, en cas d'accident i resultar ferits els que no compleixen la norma, és el conjunt de la societat que, via impostos, finança la seva estada a l'hospital i el tractament mèdic.

Per tant, es pot entendre l'obligatorietat de portar el casc i de cordar-se el cinturó de seguretat basant-ho en arguments estrictament econòmics. Però ja resultaria més difícil d'acceptar que aquesta normativa es justifiqués amb l'objectiu de salvar vides humanes. La vida pròpia cadascú la gestiona com vol, o com pot, i el suïcidi no està penat per la llei, entre altres motius per la dificultat que hi hauria per aplicar-la si la persona ja no hi és.

Com dèiem abans, sovint s'oblida que les conseqüències econòmiques dels accidents són assumides per la societat solidàriament, mitjançant el finançament dels serveis sanitaris públics. Potser ens hauríem de plantejar que s'establissin responsabilitats individuals per a les persones que incompleixen la norma, és a dir, que els irresponsables assumissin els riscos econòmics derivats d'un accident per no portar el casc o per no cordar-se el cinturó de seguretat.