I això, qui ho paga?

Començaré comunicant als meus lectors que segons la coneguda com a "llei trans" aprovada fa pocs dies, sembla ser que legalment he passat a ser el progenitor no gestant de la meva unitat familiar. Sembla ridícul, oi? Oi tant que ho és, però les coses són com són, encara que no ens agradin. I com que a mi no m’agraden, tinc molt clar que a casa seguiré sent el papà de sempre, digui el que digui la llei.

I ara em disculparan que insisteixi, però davant de casos com aquest sempre em faig la mateixa pregunta, tant en públic com privadament: i això, qui ho paga? Sabent qui paga les coses, de vegades són més fàcils d'entendre. Decisions que no tenen ni cap ni peus, sabent qui hi ha al darrere les pots entendre, que no vol dir justificar-les.

Pagar no vol dir necessàriament ficar-se la mà a la butxaca i pagar-se el caprici un mateix, o una mateixa si els agrada més, sinó tenir la potestat de decidir que allò s'ha de pagar tant sí com no ("sí o sí" que diuen aquells que no coneixen massa la nostra llengua), i que s'ha de pagar amb els diners de la caixa pública que els governants ens administren temporalment. Els diners són nostres, però ens els administren ells; són les regles del joc.

Això de la "llei trans", per exemple, amb totes les despeses que se'n derivaran al Registre Civil i a altres llocs, no ho paga la ministra (ir)responsable de publicar-la al BOE, tot i que és ella qui ha decidit tirar-la endavant. Ep!, vull aclarir que no tota aquesta llei és criticable, part de l’articulat és benvingut. I encara que no hauria de ser així, els costos de les irresponsabilitats governamentals també van a càrrec del poble, i així, en la majoria dels casos, la resposta a la pregunta de dalt és que tot això també ho paga vostè.