Mestres en vaga

(Article original publicat el 12/6/2026 a La Veu de l'Anoia, núm. 2282, pàg. 2)
 
Trobo encertades i raonables les reivindicacions dels mestres, i amb les mancances que relaten resulta fàcil d’entendre que ara no puguin treballar bé. Els grans perjudicats són els alumnes que ara no estan assolint els nivells requerits, i això vol dir que tard o d’hora en pagaran les conseqüències. Des de la universitat ens expliquen que els arriben alumnes que no tenen el nivell mínim per estudiar una carrera. Estem parlant d’alumnes amb mancances tan bàsiques com la dificultat de poder expressar-se correctament, de paraula i per escrit. Les causes potser s’han d’anar a buscar uns quants anys enrere, quan anaven a l’escola i els mestres no van ser capaços de fer-los assolir el nivell requerit.

Però no marxem del tema i tornem al conflicte dels mestres de les escoles públiques catalanes. Aquest col·lectiu de funcionaris públics ha dit prou al menyspreu continuat de les autoritats, i té tot el sentit que els mestres es plantin. Sap greu per ells, i cal esperar que més aviat que tard puguin resoldre el problema. Però tot i que no se’n parla gaire, encara sap més greu pels alumnes que aquests dies es queden sense poder anar a classe, amb tot el que de negatiu això comporta. A més, com hem dit abans, més endavant segur que ho acabaran pagant, i aquesta situació condicionarà negativament el seu futur.

Dit tot això, tallar cada dia carreteres i autopistes segur que no és la millor opció que tenen els mestres en vaga. Si pretenen mantenir la complicitat de la societat, haurien d’evitar perjudicar a qui no en té cap culpa. Ignoro com haurien d’actuar per poder castigar el govern sense perjudicar la societat. Però si continuen tallant carreteres, la complicitat de la societat s’anirà desinflant, i potser als mestres no els convé perdre-la.

No voldria acabar aquest comentari sense fer una referència a algunes actuacions estranyes dels sindicats. Com que són molts i l’espai és limitat, em centraré en l’actitud del sindicat USTEC, el majoritari del sector. No és raonable que amb només una setmana la seva principal dirigent expressi un canvi d’opinió tan contundent, passant del blanc al negre. Primer va donar suport a l’acord signat amb l’administració, i va esperonar els mestres a votar en aquest sentit. Una setmana més tard, en constatar que la major part del col·lectiu rebutjava l’acord, es va manifestar radicalment en contra de l’acord signat i a favor de continuar la vaga. És una actitud tan poc responsable que si plegués faria un bon servei al col·lectiu de mestres.