Avui ja tenia pensada una cosa curta, contundent i un poc provocadora per penjar aquí. Es tracta d’un tema polític que deixarem per més endavant ja que l’actualitat demana preferència de pas.
Resulta que aquest matí el meu cel·lular ha patit un gravíssim accident. S’ha posat a vibrar sense parar i ha acabat caient a terra. Ha perdut quasi la meitat de la visió de la pantalla o, el que és el mateix, només se’n veu una mica més de la meitat, i la resta ha quedat de color negra. Encara es poden fer i rebre trucades de veu però, per exemple, l’opció missatges s’ha perdut. Els que hi entenen ja m’han dit de seguida que comencés a pensar en substituir-lo.
M’ha sabut molt greu, aquest era el meu tercer cel·lular des que fa uns quinze anys em vaig incorporar a aquest club. El primer va ser un “sonis”, després em vaig fer amb un “panasonycs” i ara tenia un “nokyas”. Si feu la divisió veureu que els cel·lulars em duren, i força. Tenia punts de sobres i, mitjançant una trucada, me n’han concedit un altre de la mateixa marca. Bé, no és ben bé que els regalin, aquí ningú regala res. Si te’l donen ara per “zero euros” intueixo que deu ser que ja l’has pagat amb escreix mitjançant els preus d’usura que et cobren per les trucades. Jo, que de tant en tant surto de l’estat que encara ens aixopluga, no he trobat cap lloc de fora on els preus siguin més alts que els d’aquí. No dic que no existeixi, però jo no l’he trobat ni a les amèriques, ni a Europa, ni a l’Àsia, ni a l’Àfrica, ni enlloc. Crec que aquí es baten tots els records guinness d’aquest sector.
Bé, doncs he anat xino xano a recollir el nou aparell a la botiga que dic a dalt (entrant per la Diagonal, segon pis i al fons). Cap problema, factura de 157 euros, menys vales promoción 157 euros, a pagar zero euros. Llavors els he demanat si em podien passar totes les dades, arxius, agenda, etc. de l’antic aparell al nou. M’han dit que ells no ho podien fer, i que els semblava que només es podia fer mitjançant un sofisticat programa d’ordinador que ells no tenen, però que ho provés amb la noia del xiringuito de “nokyas” que hi ha al davant. Vull aclarir que no es tracta de la informació de la targeteta (fins aquí encara hi arribo), sinó de la resta de la informació emmagatzemada a la memòria de l’aparell, amb la dificultat afegida que mitja pantalla no es veu.
La noia de Nokyas és jove, maca i molt servicial i eficient. Potser una mica seca però molt correcte i amb ganes d’ajudar. O sigui, res a veure amb la majoria dels seus compatriotes que s’estan aquí. I res a veure tampoc amb la majoria dels funcionaris que treballen en aquella botiga. Res a veure. Semblava talment que ella m’estigués atenent a l’Argentina i no a Barcelona. Nascuda a Bons Aires, encara no parla català però l’entén bé. M’ha ofert dues opcions: ensenyar-me a fer-ho jo o fer-m’ho directament ella. La dificultat afegida de la pantalla que no es veu sumada a la tendència natural al fet que tot ens ho facin els altres, m’han inclinat a optar de seguida per la segona opció, i així li he dit abans que s’ho repensés. I dit i fet, amb menys de cinc minuts ha quedat tot enllestit.
Algú pensarà que aquí hi ha truc. Que és difícilment creïble que algú d’allà dintre et tracti amb tanta correcció, amabilitat i eficàcia. Estem tan acostumats que ens maltractin que sorprèn el que hauria de ser normal. De fet, amb un cas com el d’avui jo no recordo haver-m’hi trobat mai, i visito aquesta catedral del consum des que la van obrir. Tan poc com puc, això sí.
Doncs bé, hi ha truc, ho heu endevinat. I tant que hi ha truc. La noia m’ha explicat que ella treballa a “el tall anglès”, però cobra de “Nokyas”. No he gosat preguntar-li l’import de la nòmina però ens el podem imaginar. Ara s’entén tot, es tracta de filosofies d’empresa molt diferents, totes dues companyies guanyen bastants calerons, però mentre l’una dóna importància a aquests detalls, l’altra considera que no ho són d’importants.
Si el Sr. Nokyas m’accepta un consell de client, penso que hauria d’apujar el sou de la noia de Bons Aires per tal de retenir-la contenta en aquesta important feina postvenda, i abans que, rodejada de tant funcionari, la noia se’ns espatlli.
Torno a lamentar l’excessiva llargària d’aquesta historieta, però no he sigut capaç de fer-la més curta. Prometo intentar no repetir-ho.
Resulta que aquest matí el meu cel·lular ha patit un gravíssim accident. S’ha posat a vibrar sense parar i ha acabat caient a terra. Ha perdut quasi la meitat de la visió de la pantalla o, el que és el mateix, només se’n veu una mica més de la meitat, i la resta ha quedat de color negra. Encara es poden fer i rebre trucades de veu però, per exemple, l’opció missatges s’ha perdut. Els que hi entenen ja m’han dit de seguida que comencés a pensar en substituir-lo.
M’ha sabut molt greu, aquest era el meu tercer cel·lular des que fa uns quinze anys em vaig incorporar a aquest club. El primer va ser un “sonis”, després em vaig fer amb un “panasonycs” i ara tenia un “nokyas”. Si feu la divisió veureu que els cel·lulars em duren, i força. Tenia punts de sobres i, mitjançant una trucada, me n’han concedit un altre de la mateixa marca. Bé, no és ben bé que els regalin, aquí ningú regala res. Si te’l donen ara per “zero euros” intueixo que deu ser que ja l’has pagat amb escreix mitjançant els preus d’usura que et cobren per les trucades. Jo, que de tant en tant surto de l’estat que encara ens aixopluga, no he trobat cap lloc de fora on els preus siguin més alts que els d’aquí. No dic que no existeixi, però jo no l’he trobat ni a les amèriques, ni a Europa, ni a l’Àsia, ni a l’Àfrica, ni enlloc. Crec que aquí es baten tots els records guinness d’aquest sector.
Bé, doncs he anat xino xano a recollir el nou aparell a la botiga que dic a dalt (entrant per la Diagonal, segon pis i al fons). Cap problema, factura de 157 euros, menys vales promoción 157 euros, a pagar zero euros. Llavors els he demanat si em podien passar totes les dades, arxius, agenda, etc. de l’antic aparell al nou. M’han dit que ells no ho podien fer, i que els semblava que només es podia fer mitjançant un sofisticat programa d’ordinador que ells no tenen, però que ho provés amb la noia del xiringuito de “nokyas” que hi ha al davant. Vull aclarir que no es tracta de la informació de la targeteta (fins aquí encara hi arribo), sinó de la resta de la informació emmagatzemada a la memòria de l’aparell, amb la dificultat afegida que mitja pantalla no es veu.
La noia de Nokyas és jove, maca i molt servicial i eficient. Potser una mica seca però molt correcte i amb ganes d’ajudar. O sigui, res a veure amb la majoria dels seus compatriotes que s’estan aquí. I res a veure tampoc amb la majoria dels funcionaris que treballen en aquella botiga. Res a veure. Semblava talment que ella m’estigués atenent a l’Argentina i no a Barcelona. Nascuda a Bons Aires, encara no parla català però l’entén bé. M’ha ofert dues opcions: ensenyar-me a fer-ho jo o fer-m’ho directament ella. La dificultat afegida de la pantalla que no es veu sumada a la tendència natural al fet que tot ens ho facin els altres, m’han inclinat a optar de seguida per la segona opció, i així li he dit abans que s’ho repensés. I dit i fet, amb menys de cinc minuts ha quedat tot enllestit.
Algú pensarà que aquí hi ha truc. Que és difícilment creïble que algú d’allà dintre et tracti amb tanta correcció, amabilitat i eficàcia. Estem tan acostumats que ens maltractin que sorprèn el que hauria de ser normal. De fet, amb un cas com el d’avui jo no recordo haver-m’hi trobat mai, i visito aquesta catedral del consum des que la van obrir. Tan poc com puc, això sí.
Doncs bé, hi ha truc, ho heu endevinat. I tant que hi ha truc. La noia m’ha explicat que ella treballa a “el tall anglès”, però cobra de “Nokyas”. No he gosat preguntar-li l’import de la nòmina però ens el podem imaginar. Ara s’entén tot, es tracta de filosofies d’empresa molt diferents, totes dues companyies guanyen bastants calerons, però mentre l’una dóna importància a aquests detalls, l’altra considera que no ho són d’importants.
Si el Sr. Nokyas m’accepta un consell de client, penso que hauria d’apujar el sou de la noia de Bons Aires per tal de retenir-la contenta en aquesta important feina postvenda, i abans que, rodejada de tant funcionari, la noia se’ns espatlli.
Torno a lamentar l’excessiva llargària d’aquesta historieta, però no he sigut capaç de fer-la més curta. Prometo intentar no repetir-ho.
1 comentari:
Sí, senyor, agraïment abans que res i un vot per la noia de Nokyas i el seu augment de sou.
Publica un comentari a l'entrada