.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 4 d’abril de 2008

Cuina iraquiana autèntica a Barcelona

Als que encara no hi heu estat, us recomano que no deixeu d’anar a sopar un dia al Restaurant Mesopotamia, al carrer Verdi del barri de Gràcia de Barcelona. Feia anys que hi volíem anar i finalment ho vàrem fer fa uns dies. Especialitats no només d’Iraq sinó de tota aquella regió. Cuina casolana iraquiana autèntica, sense concessions. Relació qualitat-preu correcta. Tot molt bo i sa. Cap pega? Bé, tenint en compte que la perfecció no existeix, pel meu gust al restaurant li aniria bé tenir una mica més de llum, és un pèl massa fosc, però és evident que no tothom té els meus mateixos gustos lumínics.

Si voleu tenir una visió més de conjunt i tastar diversos plats, és recomanable demanar el menú degustació (diverses tapes com a primers i un segon a escollir). Tenen vins àrabs de la regió però no iraquians, i també de la D.O. Montsant per aquells que no vulguin sortir de casa.

El seu propietari, cuiner, cambrer, sommelier, Pius Alibek, és tot un personatge. Llicenciat en Filologia Anglesa a Bagdad i doctorat a Barcelona. Kurd de naixement, l’arameu és la seva llengua materna. A més domina l’anglès, l’àrab i el kurd. Òbviament, com a persona educada que és, parla el català a la perfecció. Viu a Barcelona des de l’any 1981, i en aquests anys ha fet de tot: professor d’idiomes, traductor, exportador de roba interior de senyora, cuiner, consultor empresarial, adaptador de cançons, promotor musical, locutor publicitari, conferenciant, etc. Algunes d’aquestes activitats encara les compagina amb el seu restaurant.

Aneu-hi, no us equivocareu! En quedareu satisfets. I no us oblideu de reservar taula, quasi sempre és ple. Per cert, no vaig conèixer en Pius fins l’altre dia i no tinc cap interès particular en aquest restaurant, ni cap comissió, ni res més que no sigui la voluntat de donar un bon consell als lectors d’aquest blog. No tot ha de ser política!

2 comentaris:

Nússer B. Lakmisi ha dit...

A més de ser un bon polític (oficiosament, i sense afany de molestar) veig que ets també un sibarita culinari.

Prenc nota, aixó dels vins arabs deuen ser tan curiosos com la cervessa del marroc.

salut!

Miquel Saumell ha dit...

No molestes però si hi ha una cosa que no sóc és precisament un polític. Això no vol dir que no doni la meva opinió sempre que se'm demana i... sovint també quan no se'm demana.

Ara mateix no recordo si el vi que ens van donar al Mesopotamia era de Síria o del Líban però estava força bé.

Bon cap de setmana!