.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 2 d’abril de 2008

PC o Mac?

Com que només he provat el PC de moment em quedo amb el que tinc. Ve a ser el mateix que amb els telèfons mòbils, quan t’acostumes al menú dels Nokia ja no vols fer al salt cap a una altra marca, encara que només sigui per evitar haver de tornar a aprendre començant de nou. En canvi conec gent potser més tecnològicament openminded que jo (a casa meva mateix ha passat), que tot i haver estat anys treballant amb un PC, un dia proven un Mac i marxen cap a Apple sense pensar-s’ho massa i sense cap remordiment. Els que hi entenen diuen molt convençuts que un Mac és millor, i que tot són avantatges respecte a un PC. I que a més no hi entren virus (i, per tant, no necessiten cap antivirus) i un munt d’avantatges més. Jo no hi entenc i potser la meva ignorància em fa continuar sent fidel a un PC Toshiba Satellite que ja demana la jubilació. Dues raons més per resistir-me al canvi: els PC representen més del noranta per cent de les vendes mundials d’ordinadors, i apuntar-me a un club tan elitiste com el dels Mac em faria un cert respecte. And last but not least, els Mac són força més cars que els altres, i la butxaca també s’ha de mirar de tant en tant.

Per cert, ja que parlem d’ordinadors, vaig llegir que les aules informatitzades de l’escola pública d’Ariño, un petit poble de la província de Teruel (Espanya), donen cent voltes, en termes d’equipament informàtic, a la majoria de les escoles públiques catalanes. Potser ens ho hauríem de fer mirar. Un altre exemple: a Extremadura sembla que en equipaments informàtics a les escoles també ens passen la mà per la cara. De ser capdavanters en moltes coses, a Catalunya darrerament anem reculant any rere any, en benefici d’altres contrades on potser ja estan del tot mentalitzats de que la informàtica ja no és el futur com aquí encara se sent a dir massa sovint.

A vegades penso que els polítics catalans que ens gestionen els nostres diners encara no s’han convençut que invertir avui en l’escola constitueix una excel·lent inversió de futur. És un negoci segur que repartirà importants dividends a la societat, en forma d’una generació més ben formada i preparada pels nous reptes als que la nostra societat s’haurà d’anar enfrontant properament.