.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 24 d’octubre del 2008

Moderació de comentaris als blogs

No tinc cap dubte de que el que s’entén com a moderació de comentaris als blogs és cent per cent legítima. A casa seva cadascú fa el que vol, i els blogs no tenen més regles de funcionament que les que s’imposa lliurement el seu autor. Però no ens enganyem, aquesta mena de moderació és censura, molt legítima però al cap i a la fi censura.

Saül Gordillo ens recordava fa uns dies que hi ha tres opcions per a la gestió dels comentaris que es reben als blogs: no admetre'n, acceptar-los indiscriminadament i acceptar-los prèvia moderació. Gordillo ha optat ara per apuntar-se a la tercera opció, i ho ha fet amb la mateixa legitimitat que El radar de Sarrià segueix optant per acceptar-los tots indiscriminadament.

Segons els diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, moderació significa “acció de moderar”, i moderar es defineix com “disminuir la violència, la desmesura, d'un fenomen, una acció, un sentiment, etc., reduir a una justa mesura allò que és excessiu.”

Al meu entendre crec que tots ens entendríem millor si d’aquesta peculiar moderació de comentaris als blogs en diguéssim censura prèvia. Segons la meva interpretació, la moderació de comentaris consistiria més aviat en suavitzar-los, eliminar-ne els mots barroers, o els insults i, un cop quedessin mínimament presentables, publicar-los.

Però amb la moderació de comentaris no és això el que es fa. Els comentaris o be es publiquen en la seva versió original, sense introduir-hi cap modificació, o simplement s’eliminen. Els comentaris no es tunejen, no es moderen; els comentaris es censuren o no es censuren.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé, Saumell!, però vols dir que hi ha massa comentaris per censurar, en aquest blog? Clar que com que qui defineix què és i què no és excessiu és el mateix administrador, aquest comentari podria "ultrapassar els deguts termes", ara bé, em temo que fins al moment, i ja fa uns mesos que llegeixo aquests articles, no s'han dit grans barrabassades ni ningú ha insultat a ningú. O potser sí?

Miquel Saumell ha dit...

Estanislau, contestant la teva pregunta, és evident que de comentari per censurar aquí no n’hi ha cap ni un. Però això no és degut als seus continguts sinó només per la meva decisió de no censurar res ni ningú. Tinc, però, un petit truco: no responc mai els comentaris anònims, i com que la gent que vol merder acostuma a no donar la cara, aviat s’acaba la polèmica. En canvi, acostumo a contestar tots els comentaris signats, com ara els teus, encara que a vegades és més que evident que darrera d’una identitat determinada hi ha una persona que no té res a veure amb aquella signatura que utilitza a internet. Aquestes són les meves normes de funcionament del blog.

Anònim ha dit...

Zapatero y Rajoy cabrons (Benach no et fa vergonya gastar-te 9000 euros en complements pel cotxe oficial Audi A8 desgraciat). Ho sento miquel era per confirmar que no hi havia censura.

Miquel Saumell ha dit...

Ja, ja, ja, ja!
Però convindràs amb mi, David, que es pot dir el mateix sense rebaixar-se a l'insult que, normalment, només utilitzen els que no tenen arguments més consistents.

Anònim ha dit...

Interessantíssim el teu comentari, tot i que en discrepo fins a un cert punt. Anomena-ho moderació o censura, però trobo més que lícit que, qui ho vulgui, estableixi un filtre per tal d’evitar intervencions inoportunes. Mai no saps qui o què pot aparèixer... A més, a mi em fa la sensació que una majoria important dels autors de blogs és gent oberta de mires i que, si no accepta un comentari, ho farà per poc pertinent o desaforat, no pas perquè s’hi expressin opinions contràries o diferents a les personals.

Felicitats pel teu espai: m’hi estic introduint aquests dies i m’està agradant molt.

Salutacions des de Montjuïc!

Miquel Saumell ha dit...

Hola Montse (que no Montserrat).
Jo també et segueixo des que ens vam conèixer a l’Ateneu. Però fixa’t que jo no censuro pas que algú censuri o moderi els comentaris que rebi el seu blog. De fet defenso la llibertat absoluta de cada blogaire perquè administri el seu blog com millor li sembli, i totes les opcions em semblen igualment legítimes.
Salutacions des de Sarrià!

Anònim ha dit...

Em dius: "Però fixa’t que jo no censuro pas que algú censuri o moderi els comentaris que rebi el seu blog. De fet defenso la llibertat absoluta de cada blogaire perquè administri el seu blog com millor li sembli, i totes les opcions em semblen igualment legítimes".

Sí, sí: ja t'havia entès perfectament, Miquel. Només volia dir la meva! :)

Salvador ha dit...

Els únics comentaris que han de ser censurats o eliminats són els de spam descarat, aquells que envien a alguna adreça on probablement hi ha algun troià. Són un perill per a tothom.

Miquel Saumell ha dit...

Montse,
Tot aclarit. Aquí sempre hi podràs dir la teva, “en directe” i sense censures ni moderacions.

Salvador,
Tens raó, afortunadament fins ara no he tingut aquest problema. Intento protegir-me tot i que els tècnics em diuen que la protecció total no existeix.

Unknown ha dit...

Si l'autor del blog emet respecte no cal cap mena de moderació. El dia que la moderació dels comentaris afecti el teu o el meu blog, ens ho hauríem de fer mirar, o bé significa que serem famosos i entrarà gent que no ens vol, cosa que no passarà, crec. La gent només perd temps en escriure bajanades quan vol algun tipus de notorietat.
Així que per mí, el fet de no moderar implica un bon símptoma.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu, qui no es conforma és perquè no vol però em sembla que ja m’agradaria que algun dia el meu blog agafés una certa notorietat, i el seu autor esdevingués un famós que sortís al programa de l’Albert Hom de la tele (em diuen que com a producte “extra light” no està malament del tot, i que el mira molta gent) i tota la pesca.
De fet jo de gran, com a blogaire, estaria encantat de ser un Leopoldo Abadia.
Bon diumenge!

Noctas ha dit...

Més clar no es podia dir. Al meu blogg no modero cap comentari, només suprimeixo els de publicitat i la supressió la faig després. No obstant això cadascú fa a casa seva el que vol..saludus