.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 11 de febrer del 2010

Aptituds i actituds laborals

De tant en tant m’aturo a l’Hotel del Bruc (a la foto) a esmorzar. És un establiment de tres estrelles situat a l’autovia A2 direcció Lleida, just abans del túnel del mateix nom. Paro precisament allà i no en un altre lloc per diversos motius: disposa d’un bon aparcament, tenen a disposició de la clientela els diaris gratuïts de la comarca de l’Anoia (L’Extra i L’Enllaç) així com els de pagament (El Periódico i La Vanguardia), són correctes en el tracte, els cambrers t’acostumen a contestar en català encara que aquesta no sigui la seva llengua materna, i si els demanes un cafè curt et serveixen un cafè curt i no mig cafè llarg com fan en altres establiments. Vull dir que no és res de l’altre món però per a mi ja és suficient.

Ahir m’hi vaig tornar a aturar. En aquell establiment els croissants tenen per sobre una lleugera pàtina de caramel que els hi dóna molt bon gust, però alhora té l’inconvenient que, quan els agafes, els dits et queden enganxosos fins que no et rentes les mans. Si el cambrer és un dels que fa temps que hi treballa no hi ha cap problema, ells ja em coneixen i saben les meves manies (suposant que utilitzar coberts per menjar un croissant caramel·litzat sigui una mania, que aquí potser hi hauria molt a discutir), i junt amb el croissant em porten també una forquilla i un ganivet. Però quan m’atén un cambrer que no em coneix els coberts sempre els haig de demanar, com si fos un extra.

Hi ha cambrers que quan els demanes alguna cosa que ells consideren un extra, quelcom que normalment la gent no acostuma a demanar com, per exemple, uns coberts per manipular un croissant, actuen amb professionalitat. Posen bona cara i te’ls porten sense més, i alguns fins i tot es disculpen per l’oblit. En definitiva, tenen les aptituds i les actituds necessàries per desenvolupar-se en la seva feina. Però n’hi ha d’altres que de seguida et transmeten el missatge que allò que els demanes no és una cosa normal, vull dir normal per a ells. Es pensen que ets un tiquismiquis i un té la impressió que pretenen posar-te en evidència. Primer fan com una cara estranya, després et pregunten “uns coberts?” com si no hagués quedat clar que sí, que quan tu demanes uns coberts és exactament allò el que vols, uns coberts. Finalment te’ls porten fent un posat de suficiència que denota el què estan pensant sobre aquell client capritxós que ha tingut la gosadia de demanar uns coberts. En altres paraules, estan fen mèrits per guanyar-se una bona propina.

Els primers, els que coneixen el seu ofici i actuen amb aquella professionalitat que cada dia costa més de trobar per aquestes contrades, tenen moltes més possibilitats que els segons de tirar laboralment endavant i de conservar la seva feina. Els primers fins i tot poden acabar muntant el seu propi negoci i sortir-se’n amb èxit. En canvi, els altres seran sempre els candidats a quedar-se sense feina en cas que l’empresa es vegi forçada a prescindir d’una part de la seva plantilla, i difícilment se’n sortiran si algun dia decideixen posar-se pel seu compte. Són aquells treballadors que no tenen clar el concepte bàsic de servei al client, una qualitat imprescindible si et dediques a fer de cambrer. Però el cas dels cambrers de l’Hotel del Bruc és extrapolable a qualsevol treballador de qualsevol empresa.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

quan un empleat es permet una llicència com aquesta és evident que o l'amo o l'encarregat no hi són o no fan bé la seva feina. És un problema d'actitud, perquè a ells tan els fa posar uns coberts com no posar-los. No són ningú per prejutjar un client en funció d'una demanda de servei que no surt d'allò més normal. Hi ha noves fornades de camarers que surten molt ben preparats. Una altra cosa és que els propietaris els vulguin pagar, que aquest és un altre tema. Mira que en fa de temps que no entro a l'hotel d'El Bruc, abans s'hi anava als vespres a prendre alguna cosa.

jordir ha dit...

Hi ha dos coses en el teu escrit.
Anem a pams. En relació a lo mes important, el croissant, al meu forn també hi posen la mateixa "patina" (bonís sima) i també se m'enganxa als dits. La teva solució, els coberts no m'agrada perquè es el mateix que menjar el pa amb tomàquet amb coberts, no te el mateix gust. Solució, xupar els dits, potser no es acadèmic però té mes bon gust.
En relació a la qualitat del servei, estic d'acord amb tu en que hi ha cada cop menys gent qualificada en determinat tipus de locals però, i son els que van cap avall, els qui mantenen un bon servei aguanten i pugen

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
L’amo actual de l’hotel no hi acostuma a ser (em sembla que viu a Manresa) i l’encarregat -que allà en diuen director- potser deu tenir altra feina i no pot vigilar aquests detallets. Dit això, repeteixo que jo normalment em sento ben tractat, només que de tant en tant haig de pagar el peatge de demanar els coberts apart, com si es tractés d’un extra.
Que us provi l’excursió a la neu i que no passeu massa fred.

Jordi,
Això de menjar amb les mans els del meu poble –Sarrià- només ho acostumem a fer quan anem de calçotada i quan toca menjar espàrrecs gruixuts. I respecte a que el pa amb tomàquet té un gust diferent menjat amb els dits que utilitzant coberts permet-te’m que hi posi tots els meus dubtes, però algun dia ho provaré i ja et passaré l’informe.

Clara Esquena i Freixas ha dit...

Miquel, penso que també cal pensar que els turistes que vénen a visitar el país, quan tornen a casa, la imatge que s'emporten té molt a veure amb el sector turístic: com els han tractat, si ho han trobat tot en ordre... en aquest sentit, almenys a la Costa Brava, això s'ha perdut una mica (per no dir força) i penso que és important recuperar-ho perquè de tant guapos que ens hem cregut, ara en paguem les conseqüències...

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Clara,
Si vols que et sigui franc a mi em preocupa en primer lloc la imatge que m’emporti jo mateix, trobar-ho tot en ordre, etc. Perquè si jo en quedo satisfet és evident que el turista també s’emportarà un bon record i potser repetirà visita, que d’això és del què es tracta. Vull dir que no estic massa d’acord que aquí tot es faci pensant només en el turista forà, com per exemple passa cada dia més a Barcelona ciutat. Els "lugareños" tenim com a mínim els mateixos drets que els turistes, o potser algun més i tot ja que nosaltres paguem impostos (aquí) i ells no.
Bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

Quan un coissant porta la mena de vernís que esmenteu, mala cosa! Senyal que no és de mantega i que per tant és fet amb llard i així no és més que una ensaïmada disfrssada de croissant.
Pel que fa als coberts, penso que no s'han de fer servir per menjar croissants ni pa amb tomàquet ni les pizzes.