.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 18 de febrer de 2010

El ciutadellenc Ignasi Balada

Va causar una gran sorpresa i en algunes persones fins i tot indignació que el menorquí Ignasi Balada, mort fa tres mesos a Ciutadella (a la foto la seva Mansió Rosa), hagués deixat en testament la totalitat de la seva fortuna, valorada en uns trenta milions d’euros, a la família reial espanyola. Tanta sorpresa i indignació va causar que alguns parents llunyans de Balada, amb qui, per cert, no hi mantenien contactes des de feia dècades, s’estan plantejant impugnar el testament del seu cosí menorquí, encara que no s’ha fet públic quins arguments pensen utilitzar davant del jutge. I tanta sorpresa i indignació va causar entre els detractors de la tronada institució monàrquica que no van tardar gaire a exigir a la reial família que aquests diners els haurien de destinar exclusivament a fins socials, prescindint de la legítima voluntat del seu propietari.

Anem a pams. Primer de tot penso que tota persona i, per tant, també el ciutadellenc Ignasi Balada, té el dret a decidir què vol fer amb el seu patrimoni. Si encara viu pot decidir gastar-lo, invertir-lo, regalar-lo o guardar-lo. I també té tot el dret a deixar instruccions, que evidentment s’han de respectar, sobre el destí que hi vol donar quan ell es mori. Si finalment la família Borbón accepta aquesta herència (potser és bo recordar que, si aquesta herència els fa nosa, no tenen cap obligació d’acceptar-la), d’entrada hauran de pagar al govern de ses illes els impostos corresponents, que sembla ser que equivaldrien a més de dues terceres parts del seu valor.

El resultat de tot plegat és que si la voluntat de Balada va ser deixar la seva fortuna a una determinada família i, repeteixo, no cal esbrinar-ne el motiu doncs si ell així ho va decidir això ja és un argument suficient, la realitat farà que una gran part dels trenta milions d’euros de l’herència aniran a parar al govern balear, i només una relativament petita part a qui ell volia deixar-los.

És això just? La resposta és segons com es miri. Sobre el destí de l’herència és evident que s’ha de respectar la voluntat de Balada i pagar els impostos estipulats per la llei. Però dit això, no seria millor que el càrrec de cap d’estat s’escollís per elecció popular cada ics anys i que, per tant, la figura de la família reial espanyola passés, políticament parlant, a millor vida? Ho sento, no he pogut evitar que el testament de Balada m’hagi fet reobrir el tema d’aquesta assignatura pendent dels espanyols.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Home, 'políticament a millor vida' no crec que hi puguin passar. A on i com podrien gaudir de millor vida, que a on són i el que són ara?

Clidice ha dit...

Té raó en Ramon, millor vida que la seva és difícil ;) bromes a banda, a mi tot aquest afer em sembla d'allò més surrealista, digne candidat a "La escopeta nacional", tan per part del mort, per part de la monarquia, com per part dels que ho han criticat.

Miquel Saumell ha dit...

Ramon,
Ben vist, perquè l’alternativa potser seria l’exili a Estoril, encara que penso que de gana tampoc en passarien.

Clidice,
Digne d’escopeta nacional, sí, encara que jo al mort potser el deixaria en pau, al cap i a la fi la pasta era ben seva.

yOYo ha dit...

Gràcies per la teva visita al nostre blog de raons públiques, espero que t'interessi el tema, i que participis. Estàs convidat.

salutacions
Jorge Romero
Arquitecte

Miquel Saumell ha dit...

D'acord, Jorge, espero que ens veurem dissabte, i deixa’m dir-te amb tota cordialitat que aquesta signatura teva d’ara és la que trobo a faltar en el vostre blog.