.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 12 de juliol del 2010

Ara la pilota és a la teulada del Parlament

Crònica resumida dels tres últims dies. Molt oportunament divendres es va fer pública la sentència definitiva d’Espanya contra Catalunya, una sentència que es carrega els aspectes més sensibles (llengua i diners, entre d’altres) del nostre autogovern. El fet evident és que l’Estatut resultant ja no és el que es va sotmetre a referèndum sinó el que, amb la complicitat manifesta dels dos grans partits polítics espanyols, s’han fet a mida els membres d’un peculiar tribunal espanyol en tasques de poder legislatiu bis. Dissabte molts catalans van sortir al carrer a manifestar-se. Tot un èxit d’assistència. No vull entrar en la ja clàssica guerra de xifres, eren els que eren i eren molts. Moltíssims, com mai s’havia vist a Catalunya. Jo no hi era, i potser hi hauria d’haver anat. Diumenge es va jugar la final de futbol. Suposo que van guanyar els millors (això ho escric el dia abans del partit, amb un ull a la tele que retransmet la manifestació), i per part meva no se’n parli més, i per part dels altres espero que tampoc. Estic francament saturat de futbol patriòtic, o de patriotisme barato amb l’excusa d’uns futbolistes, que vindria a ser més o menys el mateix.

Però liquidats els tres grans temes, és a dir, la sentència, la manifestació i el partit de futbol, avui dilluns tornem a aterrar a la dura realitat, i em pregunto si algun responsable polític té alguna idea clara i pràctica sobre què s’ha de fer, no després de vacances sinó a partir d’avui mateix. Ha tornat ha quedar clar que els únics camins que ens deixa Espanya són dos: el de la submissió pura i dura a la metròpoli (i utilitzo el terme metròpoli per correspondre’s amb el tracte de colònia que ens donen des d’Espanya) i el de la independència, sempre que hi hagi, faltaria més, una majoria que la vulgui i la voti. Ha tornat a quedar clar que per Catalunya no hi ha una tercera via.

Ara els 135 membres del Parlament tenen l’obligació de fer política a partir d’avui mateix, i això vol dir, entre altres coses, organitzar sense més excuses barates una consulta amb tots els ets i uts, per tal de facilitar el dret a decidir dels catalans i sortir de dubtes. Si ells no ho fan, alguns començarem a pensar que aquests diputats són còmplices per acció o per omissió del que ens està passant des de fa massa temps. Per tant, és d’esperar que es posaran les piles sense més dilació no fos cas que la gent, més que farta, els comenci a escridassar pels carrers. Hem entrat en una nova etapa política i convé que tothom en sigui conscient. Ara la pilota ja no és al Tribunal Constitucional d’Espanya ni al camp de futbol de Johannesburg, ara la pilota és a la teulada del nostre Parlament.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

JO HI VAIG ANAR.DE DEBO CREUS QUE ELS POLITICS SABEN QUE FER?UNA PANCARTA DEIA:
"CLASE POLITICA-CLASE PATETICA"QUINA GRAN RAO,POTSER PER AIXO EL POBLE ES VA FER CARREC DE LA "MANI"PASANT DE LA CAPCELERA.
JUGANT AMB BCN.

Medit ha dit...

Trobo que ets massa generós fent servir la paraula "metròpoli". A mi m'agrada parlar de "hillbillies". És a dir, de la gent que viu allà dalt de les muntanyes, lluny de les costes que és on s'ha desenvolupat sempre la "metropolitat", l'intercanvi de cultures i el conseqüent enriquiment cultural, la diversitat i el mercadeig (per "lo bo" i "lo dolent"), etc...
Als EUA, els hillbillies són els de l'Amèrica profunda -molt reaccionària-, a la península els hillbillies són els mesetaris -també molt reaccionaris, i no pas per casualitat-. Tot plegat, i en tant que intent geografico-sociològic, certifica una vegada més que no ha existit ni existirà mai cap "Espanya plural". No perquè no vulguin, sino perquè no entenen aquest concepte. Hillbillies. [faig servir el terme anglès en la seva versió denigratòria, tot i que també en té una de més semànticament correcte, que seria la designació de la gent de les muntanyes de l'Appalachia... que, pel fet, i en tant que mesetaris, també seria oportú]. Obviament només queda un via per a la supervivència com a país-cultura-llengua-nació: la independència. Ja no queda temps, espai -ni ganes, suposo- per a la pedagogia.

Clidice ha dit...

tens raó, em sembla, però, que els nostres insignes governants ara no saben quina cara posar-hi, ni com arreglar el desastre (o maragallada, perquè per arribar aquí potser que estàvem millor abans). O sigui que imagino que la "cosa" ara està en esperar les eleccions. Entretant retallades pressupostàries a la sanitat i a l'educació (per variar) i mirar de "situar" tothom abans que ens prenguin les conselleries.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Bé, però... i ara què?

Medit,
Gràcies, no coneixia el terme.

Clidice,
També penso que "...potser estàvem millor abans...". Demà en parlaré.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Miquel, el Parlament s'en va de vacances i al setembre ja en parlarem, queda el paripé del debate del estado de la nación aquest o com es digui, i s'ha acabat el broquil.

Bromes a banda, els politics catalans han quedat molt descol·locats pels 400 mil ciutadans que es varen manifestar el dissabte, i encara que diguin que prenen nota que hi haurà un abans i un després COM DIU l'ARTURU no han entés res, estàn descocertats com el nen que est fa mal al dit i busca l'auxili de la mama, però en aquest cas LA MAMA no hi és, o millor dit, està jubilada.

Dani ha dit...

No sé si heu vist el debat de l'Àgora entre forces polítiques. Patètic, com sempre de picabaralla. El nou panorama és complexe: PSC segueix igual, ICV també es manté tot i algunes sorpreses com la d'en Raül Romeva, ERC ja ho tenia tot clar però ¿i Convergència? Cada cop parlo amb més votants i fins i tot militants de convergènca que són independentistes però el partit de moment no se'n declara... Ara que l'autonomisme segons el mateix Zapatero ha arribat al seu límit (Segons Rajoy suposo que s'hauria de tornar a la "España una y no cincuentayuna") Què faran? Perquè de moment sembla que segueixen amb el discurs ambigu...

Miquel Saumell ha dit...

Francesc,
La classe política està tan desconcertada com ho estic jo mateix. Ara diuen que pujarà molt l’abstenció i el vot en blanc, però tots sabem que això tampoc resol les coses.

Dani,
No vaig veure el debat però me l’imagino. Espero que ningú se’m tiri a sobre si dic que en tot aquest sainet de l’Estatut el partit més coherent de tots ha sigut el PP, al marge que ens hagi agradat o no la seva actuació.