.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 2 de juliol de 2010

Corrupció i autisme polític

Fins no fa gaire alguns pensàvem que aquestes coses només passaven a Marbella o a Santa Coloma de Gramenet, però que Barcelona en quedava al marge. Sembla ser que estàvem equivocats.

La vessant judicial. Abans d’ahir els lladres confessos Millet & Montull van sortir de la presó on s’hi han passat menys de dues setmanes. Simultàniament, uns alts càrrecs polítics socialistes de l’Ajuntament de Barcelona (Garcia Bragado & Co.) han estat imputats pel mateix cas relacionat amb el Palau. Es tracta d’uns personatges que han passat de simples testimonis a ser formalment imputats per la jutgessa. El cercle a l’entorn de l’alcalde Hereu i el seu partit s’està estrenyent perillosament. Sense saber com acabarà tot plegat em permeto insistir que si judicialment s’arriba a la conclusió que hi ha hagut tràfic d’influències, i sembla ser que la cosa va per aquí, és lògic concloure que hi hagin també càrrecs polítics involucrats. Fins on arribarà aquesta lamentable història? De moment ha arribat al nivell de tinent d’alcalde, just per sota de l’alcalde. Simpaties i/o antipaties polítiques al marge, alguns no ens sentim gens satisfets de veure com el nostre ajuntament té part de la seva cúpula directiva imputada en un cas delictiu d’aquesta gravetat, i res ens agradaria més que tot plegat fos només un malson.

La vessant política. Per cert, mentrestant la comissió parlamentària que investiga aquest assumpte només s’interessa per les possibles malifetes dels convergents, en una mena d’autisme polític de caire selectiu que no vol ni sentir a parlar de les responsabilitats socialistes. I després encara es queixen quan se’ls diu que els diputats viuen totalment al marge de la realitat que els envolta.

5 comentaris:

Partènope ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Clidice ha dit...

disculpa que se m'havia colat el comentari amb el perfil que publico a El Penjoll :(

que en Millet i en Montull hagin estat a la presó ho trobo anecdòtic, el que cal no és aquesta mena de justícia poètica, el que cal és que s'instrueixi bé la causa i, després d'un judici just, acabin amb els òssos a la presó. La resta són concessions a la premsa. Respecte als polítics, ja saps com penso, s'aconseguirà tocar-los? perquè pel poc que sé de la vida, la imputació de només aquests suposats mindundis de l'ajuntafems de BCN fa riure una mica no? No em vull imaginar com van les trucades amenaçadores, ui! perdó suggeridores.

Dani ha dit...

El que és totalment vergonyós i lamentable és que en la situació que ens trobem, quan a molts ens agradaria poder votar algú que canvii les coses, veiem que en major o menor grau tots els partits s'han esquitxat de corrupció i abús de poder... Jo subscric el que va proposar Ariel Santamaria, candidat de la Coordinadora Reusenca Independent (el que va vestit d'Elvis als plens), que proposa votar amb un tall de xorisso com símbol de protesta...

Anònim ha dit...

RADERA DE TOT AQUEST MERDER,SEMPRE LA FINANCIACIO DELS PARTITS,I ELS GRANS "CAPOS" ACOSTUMAN A SER ELS COMITES CENTRALS,TOTS CONEIXEM ESTRANYS ENRIQUIMENTS,EN ELS NOSTRES BARRIS,I NO SI POT FER RES,"VES AL JUTJAT SI TENS PROBAS".AIXO ES LA RESPOSTA.ANEM BE PER ANAR A SANS....
JUGANT AMB BCN.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Dius "...i, després d’un judici just, acabin amb els óssos a la presó". Dones per suposat que el jutge els declararà culpables, oi? Però, i si el jutge dictamina que aquests pollastres són innocents? Coses més grosses s’han vist per aquestes contrades.

Dani,
És una opció.

Oliva,
Et sobre raó.