.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 5 d’octubre del 2012

Apple, la nova religió laica

Segons l’estudi fet públic per Interbrand, que és la consultoria de marques més important del món, amb seu central a la Cinquena Avinguda de Nova York, la marca Apple, amb només 35 anys d’existència, ocupa ja el segon lloc del rànquing mundial de marques encapçalat per Coca-Cola. La marca Apple té actualment un valor de 76.568 milions de dòlars, un 129% més que fa un any, i les previsions indiquen que l’any vinent ocuparà ja el primer lloc del rànquing. Les tres marques següents són IBM, Google i Microsoft. És a dir, quatre de les cinc primeres marques del món tenen relació amb l’informàtica (hardware i software).

Espero que no se m’enfadi ningú, que sé del cert que de lectors d’aquest blog n’hi ha molts que són entusiastes incondicionals d’aquesta nova religió laica que ha nascut a l’entorn dels productes de la poma mossegada. Però quan observo qualsevol esdeveniment mundial a l’entorn d’aquesta empresa, sigui a Shanghai, a Nova York o a la botiga de la plaça Catalunya de Barcelona, tant se val que es tracti del simple anunci d’un nou producte que encara tardarà uns mesos a sortir al mercat, o de la presentació d’un aparell nou en societat, no puc evitar sorprendre’m per la gran expectació mediàtica i ciutadana que genera. Tots haureu vist per la tele -i alguns potser en directe i tot- aquella munió d’empleats uniformats, fent una filera a la porta de la botiga, mentre donen entusiàsticament la benvinguda als nous membres d’aquella mena de temple laic on minuts després hi deixaran uns centenars d’euros per fer-se amb la novetat.

Em sorprenen molt aquelles llarguíssimes cues de moltes hores que fan els futurs clients, unes cues que sovint inclouen passar la nit al ras, per tal de poder ser un dels primers en comprar el nou producte que es posa a la venda. L’últim, el conegut com iPhone 5 que va sortir al mercat fa pocs dies. Cal aclarir que fer la cua del primer dia no et dóna cap dret a que et facin un descompte. Potser com a agraïment per la propaganda que involuntàriament fas a l’empresa participant en aquell show i per les molèsties que tu mateix t’has buscat et regalaran, com a màxim, una samarreta de propaganda. Però a partir d’aquí tampoc has d’esperar que et recompensin pecuniàriament per portar-la, és a dir, per fer propaganda gratuïta de la marca. Alguns clientes la porten amb orgull per mostrar públicament la seva pertinença al club. Cal aclarir també que si vas a la botiga uns dies més tard pots comprar el mateix aparell tranquil·lament i sense empentes, i si t’esperes uns pocs mesos potser el podràs comprar més bé de preu i tot. Però sembla ser que tenir-lo a les mans abans que ningú provoca una satisfacció, fins i tot espiritual, que, almenys per mi, resulta difícil d’entendre.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Home, jo l'iPhone no, però l'iPad, ahir me'l vaig comprar i començar a emprar. És una molt bona eina, jo el mòbil l'empro per parlar, SMS i agenda-avisador solament.
Em maravellava veure la meva neta petita, la de 3 anys, jugant amb l'iPad de la mare.
L'emblema de l'Apple ha substituit els antics Fread Perry o Burberry. o com s'escriguin que ja no n'estic segur.

Clidice ha dit...

Servidora pertany a l'anticrist i, per tant, la poma mossegada no entra a casa sota cap concepte. Les pomes les compro en una botiga i procuro que siguin senceres ^^

Jordi ha dit...

Això de fer propaganda gratuïta és una cosa molt assumida i si no mir com parla la gent de la marca del seu cotxe.

A mi em van més els sistemes sense marca i el programari obert i veient quines són les principals marques veig que visc en un món paral·lel.

jordir ha dit...

Imagino que m'esperaves i no et defraudaré pas.
Gràcies a Apple i al Sr. Steve Jobs els ordinadors son com son avui, fàcils, intuïtius, eines per donar servei al lleure i no només la feina.
Religió, no, fidelitat de marca si.
Cal anar el primer, no si no vols sortir a la foto però si tu avui et pots manegar amb el teu PC es gràcies a un Mac, encara que com la majoria de PC "istes" mai no ho acceptaràs.
Sinó potser encara estaries estudiant programació.....

Miquel Saumell ha dit...

PTC,
Fixa't que jo no em referia als aparells Apple, que tenen totes les virtuts que dius i moltes més, sinó a l'actitud "devota" de determinats clients cap a la marca. Són coses diferents.

Clidice,
Doncs no seré pas jo qui et porti la contrària ;-)

Jordi,
És a dir, com diuen a ses illes per tot hi ha de tot.

Jordi Rey,
No m'has decebut però potser m'has demostrat que t'has llegit el meu article massa ràpid o massa en diagonal. Jo no he parlat, ni menys encara he criticat, els productes de la poma mossegada. Sé del cert que són bons i, si hi hagués de buscar una pega, allò perquè no sigui dit, només et diria que els trobo un pèl cars. O dos pèls cars. I jo tinc una pega: abans de comprar un producte o servei sempre em miro els preus, i potser també per això condueixo un cotxe americà fabricat a Corea, que costa la meitat que el mateix cotxe fabricat a Europa, i a sobre et donen el doble de garantia. Dit això, tampoc no formo part de la secta dels PC "istes", jo encara em bellugo amb la meva antiga BB (15 mesos en aquest món és una eternitat), i com que em fa la feina que necessito estic la mar de satisfet.
I tornant al meu article, la frontera entre religió i fidelitat de marca no sempre està tan clara, especialment per determinats descreguts que tendeixen a barrejar conceptes. És un tema molt interessant, un dia en podem parlar tot degustant un Sushi (han insonoritzat aquell local, ara s’hi pot tornar a anar).