.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 28 de febrer del 2013

El diputat Xavier Crespo, imputat

(Foto: El País)

Sempre he estat un ferm partidari de la presumpció d’innocència per a tothom, sigui qui sigui i es tracti del presumpte delicte que es tracti. Segueixo sent-ho. Sóc a les antípodes dels partidaris de la justícia mediàtica i sempre he criticat la pena de telenotícies que han hagut de patir personatges que finalment ni tan sols han estat declarats culpables per la justícia. Fins ahir mateix i sempre que algú l’interpel·lava, Xavier Crespo repetia que ni estava ni havia estat mai imputat per la justícia i, per tant, no hi havia cap motiu per apartar-se de l’activitat política. Aquest ha estat durant molt temps el seu principal argument. Penso que Crespo tenia tota la raó.

Ara el diputat i exalcalde de Lloret ha estat formalment imputat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la seva presumpta vinculació amb un tema de la màfia russa. Doncs bé, tot i seguir mantenint la mateixa presumpció d’innocència penso que ara Crespo hauria de deixar voluntàriament tots els seus càrrecs públics, ni que fos de manera provisional, fins que s’acabés l’episodi judicial que a partir d’ara l’afecta directament. Sóc molt conscient que el risc de fer un gest com aquest és que al final potser es demostrarà que Crespo és innocent, i tot aquest procés haurà estat una gran injustícia per a ell, difícilment compensable.

Però l’alternativa, és a dir, que Crespo segueixi exercint de diputat, és encara pitjor. Al meu entendre seria lleig i molt poc seriós que el Parlament de Catalunya tingués diputats imputats per la justícia com si fos, per exemple, el de València, que si no m’he descomptat em sembla que ja en té deu. Crec que en temes de regeneració política des de Catalunya ens convindria marcar la diferència amb altres indrets de l’estat espanyol. Òbviament faig extensives les mateixes reflexions en el cas que qualsevol altre diputat es pugui trobar ara o més endavant en la mateixa situació que Crespo.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Pel que he sentit, que no soc del gremi, imputat vol dir que se li reclama informació. Si hi ha causes per a considerar que la persona podria ser culpable, passa a ser encausat. Potser seria millor que la gent renunciés en cas d'estar encausat. Encara seria innocent fins el final del procés però si que hi ha alguna cosa més sòlida per dubtar de la persona. És evident que l'ideal seria que un polític no fos ni imputat però si pot ser-ho simplement per figurar en algun lloc sense coneixement, la cosa no està tant clara.

Ramon ha dit...

Estic d'acord amb el Jordi. El que jo penso, però, és que és el jurge el que hauria de decidir si apartar-lo o no, segons el grau d'implicació. Al igual que resol si llibertat incondicional o amb condicions, o presó; si li retira el passaport o no, és que millor pot decidir si pot seguir o retirar-lo provisionalment d'un càrrec públic.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi i Ramon,
Gràcies. Formalment teniu tota la raó però tal com està el pati no estaria de més que pleguessin motu proprio, ni que fos de manera provisional. El jutge, evidentment, no té la potestat de fer plegar del seu càrrec una persona que només està imputada. El meu plantejament no és judicial sinó estrictament polític.