.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 1 de febrer de 2013

El cinisme, la mentida i la corrupció

Hi ha persones que són perfectament capaces de pensar una cosa i dir exactament la contrària sense ni posar-se vermelles. De gent així tots en coneixem, te’n trobes per tot arreu i en tots els àmbits de la vida. En el microcosmos de la política aquests personatges sovintegen força, i m’atreviria a dir que són molt més habituals que en altres escenaris. No penso que tots els polítics siguin uns cínics i uns mentiders, seria injust tallar-los a tots pel mateix patró, però alguns són uns veritables mestres de la mentida i el cinisme. Menteixen amb una naturalitat que si no estàs molt al cas de l’assumpte que es tracta te’ls pots arribar a creure i tot. Actuen amb una seguretat envejable i, com dèiem abans, passi el que passi mai es posen vermells. Aquesta és una de les claus, no posar-se mai vermell ni demostrar cap inseguretat, et diguin el que et diguin.

Al marge de la seva peculiar manera d’explicar-se, sovint utilitzant l’insult personal, i del radical gir ideològic que ha fet últimament, Salvador Sostres escriu coses interessants. Fa pocs dies parlava d’aquests temes i rememorava una famosa escena de Casablanca, equiparant els personatges ficticis de la pel·lícula amb personatges reals del present. Jo em limitaré a reproduir aquella escena sense canviar els personatges originals. És aquell diàleg antològic que el capità de la policia i el crupier del casino semiclandestí mantenen a la porta del Rick's Cafe Americain de Casablanca:

Captain Renault: I'm shocked, shocked to find that gambling is going on in here!
Croupier: Your winnings, sir.
Captain Renault: Oh, thank you very much.

Tot això m’ha vingut al cap escoltant les declaracions d’alguns personatges polítics que neguen repetidament unes acusacions que, per altra banda, cada dia que passa semblen més contrastades, tot i que ells s’expressen amb una rotunditat que no sembla deixar cap escletxa de dubte. No sé com acabaran aquestes històries però per la salut de la nostra democràcia me n’alegraria molt que al final s’acabés demostrant que aquests personatges no ens han estat mentint. I mentrestant ho tinc clar: presumpció d’innocència per a tothom, també per els nostres protagonistes, que la presumpció d’innocència és un dels pilars de la democràcia, i s’ha de preservar. I avui no hi poso cap nom concret, expressament, perquè ara mateix en tinc uns quants al cap i no em vull allargar més.

2 comentaris:

esparver ha dit...

A vegades en Sostres m'inspira tendresa. Però, si segueix així, acabarà con l'Eugeni d'Ors: fent l'esperpent calçant-se una camisa blava.

Sol saber de que parla. Llàstima que darrerament no puc seguir-lo, des de que em va blocar al twitter per reproduir en ell una de les seves comparacions antropomòrfiques i morals.

Miquel Saumell ha dit...

Esparver,
En Sostres és tot un personatge, amb diferents registres, sí, i si el vols llegir tant al blog com a El Mundo escriu en obert, al marge del bloqueig de twitter que expliques.