Canvi d’estratègia o simple relliscada?

Divendres passat es va produir un fet que va passar bastant desapercebut però que, al meu entendre, potser podria significar un cert canvi d’estratègia per part del govern espanyol. I dic potser perquè també es podria donar el cas que jo m’ho mirés amb un excés d’optimisme i que tot plegat només fos el fruit d’una simple relliscada.

El fet és que a la roda de premsa posterior a la reunió del Consejo de Ministros, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, comentant la declaració aprovada pel Parlament per una àmplia majoria dos dies abans, va manifestar amb la displicència acostumada que només hi havien votat a favor menys dels dos terços de la cambra catalana. Que és el que es necessita per modificar l’estatut, va afegir.

Fins ara només se’ns deia que aquella era una votació il·legal, amb una nul·la importància jurídica, i de tant en tant i com qui no vol la cosa fins i tot es feia menció al paper constitucional de l’exèrcit per reconduir el que alguns anomenen com el problema catalán. Però pel que va semblar divendres, a Madrid es comença a parlar de vots, és a dir, de democràcia. És un avenç que, si s’acaba confirmant, penso que s’ha de saludar amb optimisme.

És cert, no es va arribar als dos terços de vots afirmatius. Hi ha, però, un petit detall que Sáenz de Santamaría va obviar. Al Parlament no es pretén canviar cap llei espanyola, l’estatut per exemple, sinó que s’està discutint la possibilitat d’una Catalunya deslligada d’Espanya votada democràticament pels catalans. I aquest futur no dependrà, òbviament, de les lleis i normatives parlamentàries espanyoles sinó de les que s’elaborin aquí.

Sigui com sigui penso que seria bo que des de Madrid s’intentés reconduir el problema catalán cap a la democràcia, i només el temps ens dirà si lo de divendres va ser una simple relliscada o es tracta d’un canvi d’estratègia del govern espanyol. M’agradaria que es tractés d’això últim, i que a partir d’ara es parlés de vots i no d’unes impresentables amenaces que tant els espanyols com els catalans sabem que no porten a resoldre el problema sinó a complicar-lo encara més.