.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 24 de gener del 2013

Són faves comptades

Ahir al Parlament es va sotmetre a votació la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya. Menys d’un terç dels diputats hi van votar en contra, gairebé dos terços de la cambra hi van votar a favor, cinc parlamentaris socialistes van manifestar públicament que hi volien votar a favor però el seu partit no els va deixar (???), dos es van abstenir perquè consideraven que la declaració era massa light i algun altre no va ser present al Parlament. Són faves comptades, des d’ahir sabem que els catalans, per mitjà dels seus representants polítics, estan àmpliament a favor del dret a decidir, i discutir-ho és totalment sobrer i gairebé m’atreviria a titllar-ho d’antidemocràtic. O sense el gairebé. A partir d’aquest moment ja disposem d’un instrument polític -que no jurídic- per poder organitzar la consulta que ens permetrà exercir el nostre dret a decidir què volem ser de grans. És d’esperar que els diputats que s’oposen a l’exercici d’aquest dret democràtic demostraran que també en són, de demòcrates, admetran que han perdut, no posaran pals a les rodes i desaran a l’armari el discurs de la por. Por a votar? Quina tonteria! Doncs apa, anem fent camí i no ens adormim. Ara potser no cal córrer, d’acord, però el que és segur és que tampoc ens podem adormir.

4 comentaris:

Lectora corrent ha dit...

Un dels arguments que fan servir molta gent contrària al dret que Catalunya té a decidir el seu futur és que el poble no vol la separació. Si tan segurs n'estan, per què no permeten un referèndum que ho demostraria?

Galderich ha dit...

Quan fa temps que era independentista sempre se'm deia que el poble s'autogovernava quan votava i que el vot de partits independentisttes era irrisori. Jo callava.

Per què ara ningú dels que ho deien obren la boca sinó és per dir que això no pot ser? Jo ho acceptava, per què no ho accepten ara?

Jordi ha dit...

De veritat esperes que els que s'oposen a preguntar a la gent admetran que han perdut i ho permetran? Jo no soc tant optimista en aquest sentit. Pensa que ens diuen antidemòcrates per voler un referèndum per decidir el nostre futur. O uns o els altres utilitzem la paraula democràcia malament. Fins i tot penso que ells tenen clar qui la utilitza correctament però els seus interessos polític-econòmics i/o de sentiment no els permet reconèixer-ho, que tot val en aquest tema.

Miquel Saumell ha dit...

Lectora (Mercè),
Els convé utilitzar aquest argument tot i saber que és fals.

Galderich,
"Ells" sempre buscaran un argument que els doni una raó que saben que no tenen.

Jordi,
Més que esperar-ho amb el lliri a la mà diguem que expresso un desig.