.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 3 de gener del 2013

La paga extra i les bufandes

¿Que el govern decreta que no es pagui l’extra de Nadal als funcionaris públics i personal assimilat? ¿Que a causa de la crisi econòmica aquest any s’ha decidit prescindir del regal de Nadal que alguns organismes públics fan als seus treballadors? Cap problema, si més no per a alguns governants. I és que aquest és el país de feta la llei, feta la trampa. Sempre hi ha escletxes legals a la normativa vigent. En tenim per donar i per vendre. Per exemple, la bufanda, que és una gratificació discrecional que no està regulada per la legislació laboral. La bufanda es pot pagar en blanc i declarar-la en nòmina sota qualsevol denominació creativa: productivitat conjuntural, per exemple. O es pot pagar sota mà, en negre, i no se’n parli més. Tant se val, la qüestió és que el personal estigui content, i és evident que qualsevol treballador que vegi reduïda la seva nòmina de content no en pot estar gaire.

Però ja que hi som diguem també que això de la paga extra és una antigalla, un concepte salarial provinent del paternalisme d’altres èpoques, i que, al meu entendre, s’hauria d’anar deixant de banda. Hi ha gent que pensa que la paga extra és una cortesia voluntària de qui et paga el sou o un regal que et fa l’empresa. Res més lluny de la realitat. La paga extra només és el resultat de dividir el salari anual pactat entre empresa i treballador per una xifra superior a dotze. Si el salari anual es dividís per dotze, el resultat obtingut seria el salari real mensual, i penso que és així com s’hauria de retribuir al treballador. Havent treballat trenta dies, a final de mes s'hauria de cobrar el salari de trenta dies. Però si, com passa ara, el salari anual es divideix per una xifra superior a dotze, per catorze posem per cas, resulta que has treballat trenta dies i només te’n paguen vint-i-cinc, i per cobrar els cinc restants t’has d’esperar fins a cobrar la paga extra. És com si, sense demanar-te permís, t’obliguessin a concedir un crèdit a interès zero a qui et paga el sou. I això per no parlar de les tensions de tresoreria que, per haver de pagar l’extra, es produeixen a les empreses els mesos de juny i desembre. Posem-hi, doncs, una mica de seny: dividim per dotze el salari anual pactat, paguem mensualment el salari que toca i eliminem les pagues extres.

6 comentaris:

Jordi ha dit...

Exactament, quan abans tens els diners millor. Però hi ha gent que no ho entén o que per la seva manera de ser (o gastar diners) necessita aquest sistema. Les tensions de tresoreria són perquè tampoc comptabilitat assumeix que aquells diners són de salaris i no per disposar com es vol o tapar forats. També és un escàndol cobrar el mes treballat el mes següent...

Clidice ha dit...

Hi ha tant d'autoengany en tot plegat! Partidària absoluta del salari per 12 pagues. :)

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Per la mateixa regla del tres també podríem dir que és un escàndol que paguem la llum, el gas, l'aigua, etc. el mes següent. Què vols, pagar i cobrar cada setmana? Però seguint el teu raonament, potser també seria un escàndol no pagar i cobrar fins el divendres. Cada dia? Cada hora? En fi, penso que cobrar un cop al mes és força raonable i, que jo sàpiga, els sindicats mai no han rebutjat aquest sistema.

Clidice,
Doncs apa, a veure si entre tots convencem sindicats i empresaris.

Galderich ha dit...

Ha ,ha ... És un debat la mar d'antic! Em meravella que als empresaris els emprenyi aquesta paga que els beneficia perquè poden fer moure uns diners que els hauríen de pagar abans i als treballadors els agrada rebre'ls de cop com una mensualitat més quan en realitat se'ls hauria d'haver pagat abans.

Si a tothom li va bé -a la meva empresa per votació es decidí continuar amb l'statu quo actual- on és el problema més enllà de l'absurd? Si tothom ho té clar, endavant les atxes!

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Espero que t’hagin provat aquestes curtes vacances.
Puc entendre que un sector, segurament important, dels treballadors d'aquest país, prefereixi que algú els vagi "guardant" mensualment uns diners durant uns mesos i cobrar-los més tard, tots de cop, en forma de paga extra. Segurament són persones incapaces d'anar-se fent elles mateixes el "raconet", per iniciativa pròpia, i necessiten que algú, l'empresa, ho faci per ells. Però l’existència d’aquest paternalisme impropi del segle XXI no deixa de sorprendre’m.
Quant a l'empresari, no és que li emprenyi utilitzar aquests diners en forma de crèdit a interès cero, però que dues vegades l'any es produeixen les tensions de tresoreria que explico no et càpiga cap dubte que a la majoria de les empreses és així.

Jordi ha dit...

Home, em referia a quan et paguem més del dia 5 quan cobra a dia 25. Moltes empreses paguen al voltant del 25 que em sembla més just. Tot i que una vegada comences ja cobres a intervals regulars. s'ha d'escollir un interval i el mensual em sembla bé (ja s'havia pagat i es paga setmanalment, fins i tot diàriament). Els consums, doncs tot arribarà si continuem igual. Amb els equips de mesura actual ens podrien cobrar diàriament. Tot dependrà de com guanyin més.