.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 15 de gener de 2013

Es pot prescindir de l’esquerra?

Han passat tres setmanes i, per fi, ahir al migdia em van treure el guix. Abans em vaig fer aquesta foto de record. Ara haig de fer uns dies de recuperació però el problema el tinc resolt. Podria comentar allò de la mandra d’haver de tornar a la feina després de tres setmanes de dolce far niente però no és el cas, perquè com que no vaig demanar la baixa és evident que tampoc he hagut de demanar l’alta. I és que per poc que pugui anar fent, encara que sigui a base d’haver-me d’espavilar de manera precària com ha estat el meu cas durant els darrers 21 dies, això de demanar la baixa no ho acostumo a fer. De fet, no recordo haver estat mai de baixa oficial. Aquesta vegada encara vaig estar de sort amb el moment de l’accident, el 24 de desembre, just al començament d’un període d’activitat professional molt reduïda.

La gestió sanitària de l’accident l’he canalitzat mitjançant la sanitat pública. M’he considerat ben atès i he rebut un tracte força correcte als tres llocs on m’ha tocat anar: un gran hospital on em van diagnosticar i enguixar, l’ambulatori del barri per fer els tràmits burocràtics amb el metge de capçalera i, finalment, una clínica privada, concertada amb la Seguretat Social, per treure’m el guix i comprovar que l’os hagi quedat perfectament soldat. Dels tres llocs n’he sortit raonablement satisfet, i ara que tothom es queixa -jo mateix ho faig sovint- que hi ha moltes coses públiques que degut a les retallades pressupostàries no rutllen massa bé, he pensat que seria bo explicar-ho tot i que, per motius obvis, espero no haver-ho de tornar a experimentar.

Si ara vaig una mica més enllà em puc preguntar si es pot viure exclusivament amb la dreta, és a dir, si es pot prescindir de l’esquerra. De poder és clar que es pot, jo mateix ho he pogut comprovar aquests dies. Però posats a triar, l’esquerra millor que també hi sigui. Una combinació de dretes i esquerres es fan mútuament el contrapès polític, i l’alternança de govern ens permet anar avançant com a país. Tant els uns com els altres tiren endavant polítiques positives i d'altres que no ho són tant, i també algunes de dolentes. És precisament per això que es produeixen les alternances de govern. Ja he explicat altres vegades que sóc molt contrari als mandats massa llargs deguts a la manca de regulació de la limitació de mandats. I vés per on, he començat parlant d’un accident domèstic i he acabat extrapolant la meva experiència particular, esquerra vs. dreta, a la política. És una de les lliçons que he aprés aquests dies: dreta i esquerra es necessitem mútuament, i només quan et veus forçat a prescindir-ne te n’adones que l’esquerra també es pot trobar a faltar.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

i encara bo que les teves dretes i esquerres no s'han enrocat. potser perquè entremig tenien un bon mediador ;)

kika ha dit...

he. he. molt bo aquest post!!!

Galderich ha dit...

El tema sempre és si hom és esquerrà i dretà i llavors nota a faltar més o menys una mà més que l'altre...

Jordi ha dit...

Més que de dretes o d'esquerres moltes vegades el pitjor és la mala llet de les persones i la intransigència. Ara, l'esquerra a treballar ;-)

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Deu ser això, sí ;-)

Kika,
Gràcies!

Galderich,
Jo escric amb la dreta i tallo amb l'esquerra ;-)

Jordi,
L'esquerra només, no. Tots!