.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 11 de gener de 2013

Respostes inadequades

Gairebé tots els diaris de paper disposen d’una secció on el lector pot deixar una queixa, normalment dirigida a una administració pública, i a sota surt publicada la corresponent resposta de l’administració. Dissortadament gairebé sempre les contestes oficials no responen allò que se’ls ha demanat sinó que divaguen amb comentaris, xifres i estadístiques que no vénen al cas. El fet és que no responen el tema concret que se’ls pregunta, com si el servei que ofereixen els diaris fos un diàleg de sords. Són aquella mena de respostes que no diuen res, típicament burrocràtiques, i que tant molesten al contribuent directament afectat.

A les xarxes socials això també passa. Us reprodueixo l’últim exemple vist a twitter fa molt pocs dies:

La ciutadana Cris piula aquesta notificació al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona:

@BcnSarr_St_Gerv algú pot prendre mal, fa més de 3 setmanes que això està així. c/ Castellnou, 2 pic.twitter.com/kZcJqEY5

La Cris informa del problema, hi posa l'adreça exacta i hi inclou una foto. Què més necessita l’ajuntament per actuar immediatament i evitar accidents? Res més, però la resposta burrocràtica municipal és decebedora:

Hola Cris queixes, incidències i suggeriments es poden tramitar a: http://ow.ly/goJDD + info: http://ow.ly/goJDE  Gràcies

És a dir, en comptes de posar fil a l'agulla i enviar-hi immediatament un treballador municipal per solucionar el problema i evitar accidents, et remeten burrocràticament a uns altres formularis. Trist i decebedor.

Ignoro si a hores d’ara el problema s’ha resolt però el que continua sent una assignatura pendent és la política comunicativa de l’Ajuntament de Barcelona que, massa sovint, sembla que pretengui que sigui el ciutadà qui estigui al servei de l’ajuntament i no al revés.