.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 21 de gener del 2013

El que de veritat interessa als catalans


Doña Alícia sempre ens aconsella que ens deixem de collonades, drets a decidir i ximpleries independentistes, i que ens centrem en el que de veritat interessa als catalans. Ens deixa anar aquesta prèdica dia sí i dia també, com si fos un lloro ensinistrat per anar repetint sempre la mateixa musiqueta. Per raons de feina Doña Alícia passa una bona part de la setmana a Madrid. Hi ha d’anar a despatxar amb els seus tutors polítics i a rebre les consignes i els argumentaris que després utilitzarà en les seves intervencions públiques. A Madrid hi va també a participar en determinades tertúlies televisives que, perquè ningú se’ns enfadi, només definiré com de caire clarament anticatalà. Són unes tertúlies que a molts catalans ens provoquen una gran vergonya aliena. Però Doña Alícia sembla estar molt satisfeta quan comparteix plató amb aquells nefastos personatges als que alguns anomenen fatxes, i no seré pas jo qui els porti la contrària. Doncs bé, és precisament en aquells selectes ambients de la capital del regne on Doña Alícia detecta quines són les nostres mancances i què és el que de veritat interessa als catalans. Segons ella, és clar.

Ara mateix Doña Alícia no sembla tenir cap dubte que el que de veritat interessa als catalans són les banderes rojigualdas. Així com el seu correligionari Wert s’ha proposat espanyolitzar la mainada catalana mitjançant la llengua castellana (en detriment de la catalana, és clar, però això no ho diu mai), Doña Alícia, per mitjà de la virreina amb despatx al carrer Mallorca de Barcelona, s’ha proposat espanyolitzar les ciutats i els pobles de Catalunya a base d’omplir-los de rojigualdas. Així, Doña Maria de los Llanos intenta, de moment amb poc èxit, que allà on hi hagi un ajuntament, un consell comarcal, un ambulatori, una depuradora, una guarderia, un museu, una biblioteca, una escola o una llar d’avis, és a dir, a qualsevol equipament públic del municipi, hi hagi també una rojigualda, la bandera que alguns despistats de la ceba encara anomenen l’estanquera, tot i que ja fa anys que els estancs la van substituir per un logo més modern i comercialment més atractiu. El motiu d’aquell canvi és que la marca Espanya està tan desacreditada arreu que ja no serveix ni per vendre tabac.

Doña Alícia, però, té un problema, i és que massa sovint tendeix a oblidar que el que de veritat volen els catalans no cal que ens ho descobreixi ella. El que de veritat volen els catalans ja va quedar clarament expressat, molt recentment, amb els últims resultats electorals. La democràcia funciona votant, i és així com sabem el que de veritat interessa als catalans. Comença a resultar cansat haver de recordar que el Partido Popular de Doña Alícia i Doña Maria de los Llanos no va arribar ni al tretze per cent dels vots dels catalans, i amb això ja està tot dit. Així que nosaltres a la nostra, i elles que es vagin entretenint predicant en el desert sobre les bondats de la rojigualda. La seva, però, és una batalla perduda, i m’atreviria a dir que elles també ho saben.

5 comentaris:

Galderich ha dit...

El problema d'alguns problemes, suposo que per incapacitat pròpia, els resulta difícil estar per vàries coses al mateix moment. Els costa entendre que pots treballar per un projecte de país diferent del que hi ha, per una reforma electoral lògica, per intentar solucionar la crisi, per intentar potenciar una llengua minoritzada, per ampliar recursos per a benestar social...

Per això prioritzen les coses que han de fer cada dia...

Percola ha dit...

Tècnicament la "Rojigualda" és una bandera bastant correcta. La combinació d'or i gules és fàcilment distingible, però aquest dos colors també els tenim a la senyera.

En fi, que ells (i elles) es preocupin pels drapets. Potser de tant distrets que estàn amb estupideses serem independents i no se n'hauràn adonat.

Oliva ha dit...

M'AGRADERIA SABER,LO QUE AQUESTA MENTIDERA CONVULSIVA,HA PROMES ALS DE SEMPRE,FOMENT,BURGUESIA,BANCA....SERADIVERTIT ESCOLTAR LO QUE S'HAN PESCARA,A LA TORNADA DE MADRID....

Jordi ha dit...

Això que afirmi que és el que volem els catalans en treu de polleguera. El que vol dir és el que hauríem de pensar per estar d'acord amb ells, que el seu pensament és l'únic vàlid.

I amb això de les banderetes ja se sap... no parlaves l'altre dia de colònia?

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Exacte, el problema és que des de l'oest no entenen una cosa tan senzilla (almenys per mi ho és) com la diversitat.

Percola,
Diria més, tècnicament la "rojigualda" em sembla millor que la senyera. Dit això, espero que tinguis raó amb el teu segon paràgraf ;-)

Oliva,
Foment, la banca, etc. poden influir però... el dia de les votacions no voten. Afortunadament!

Jordi,
Confondre les voluntats individuals amb la col·lectiva és un error en el que cau molta gent, sí.