.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 17 de gener de 2013

Per què no ens declarem, provisionalment, una colònia d’Espanya?

L’argument constitucional que ens donen els unionistes és tan pueril com trampós i no s’aguanta per enlloc. Et diuen que la senyora Consti ens prohibeix el dret a decidir, que segurament és veritat, però que la senyora Consti es pot modificar sempre que es vulgui, que formalment també ho és, i que, per tant, la solució per poder decidir el nostre futur via referèndum passa per modificar primer la senyora Consti, una alternativa que tots sabem que és políticament inviable. La modificació de la senyora Consti que se’ns imposa des d’Espanya no depèn de nosaltres sinó que depèn de tercers, els quals MAI ens donaran facilitats per marxar, entre altres motius perquè pretenen seguir munyint la vaca catalana fins que ja no doni més llet. I amb això el cercle de l’argument constitucional queda tancat.

Un altre dels grans arguments utilitzats pels unionistes és que els tractats internacionals que reconeixen el dret a decidir dels pobles, uns tractats als que Espanya hi està voluntàriament adherida, no són d’aplicació a Catalunya perquè aquest dret reconegut internacionalment només és aplicable a les colònies i, formalment, Catalunya no és una colònia. D’acord, Catalunya potser no és formalment una colònia tot i que, als efectes pràctics, cada dia s’hi assembla més. Què més ha de passar, què més ens han de fer, quant més ens han de putejar perquè internacionalment se’ns reconegui la qualificació de colònia i, en conseqüència, en instàncies internacionals s’admeti el dret irrenunciable dels catalans a decidir què volem ser de grans? Qui ha de dictaminar que la manca de respecte pels nostres drets més elementals és perfectament equiparable a una relació colonial? Qui ens ho ha de reconèixer? I per què no ho fem nosaltres mateixos?

Perquè m’imagino que ningú serà tan cínic com per pretendre que la qualificació de Catalunya com a colònia d’Espanya ens l’hagin de reconèixer els ideòlegs de Ciudadanos com el Yoyas, el Francesc de Carreras i tota aquella colla de tertulians d’Intereconomia, oi? El fet és que t’ho miris com t’ho miris, consideris l’aspecte de les relacions entre Catalunya i Espanya que consideris (fiscal, cultural, lingüística, inversions estatals, etc.), Catalunya es pot equiparar perfectament a una colònia. A veure, jo només puc parlar per mi, és clar, però em sento tan clarament colonitzat per Espanya que no tinc cap dubte que visc colonitzat. I doncs, per què per sortir de l’atzucac no ens declarem formalment com una colònia d’Espanya? Siguem pràctics. Per què el Parlament no aprofita la declaració solemne que s’ha d’aprovar la propera setmana per incloure-hi una declaració formal de poble colonitzat? Seria una sortida més que tindríem oberta, una mena de pla B. President Mas, diputat Junqueras i altres parlamentaris que estiguin per la feina, encara hi són a temps. Per què no ho consideren seriosament? Declaro formalment que si aprofiten la meva idea no reclamaré els drets d’autor ni demanaré la Creu de Sant Jordi.

4 comentaris:

Jordi ha dit...

Imaginat als PSOEc llegint això, si ja hi ha problemes perquè s'adhereixin ...

Jo, com he dit altres vegades, no parlaria d'unionistes si no de submisionistes en la línia del tracte com a una colònia. Jo també em sento en una colònia i de fet ells ho tenen assumit, especialment quan diuen això del fraccionament de la població: colonitzats a callar i conformar-se i s'ha acabat qualsevol divisió.

Galderich ha dit...

Eau de Catalogne!

Clidice ha dit...

bo en Galde! de fet ja saps que és el que penso, de fa 300 anys som colònia.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
No ens discutirem sobre el terme a utilitzar, la realitat és la que és.

Galderich,
"Eau de Catalogne", sí, un "10".

Clidice,
El problema és que amb tanta colònia potser comencen a estat embafats. Vaja, no potser, segur!