.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 25 de gener del 2013

Mas no ha de viatjar d’esquena

Amb motiu de la inauguració del tren ràpid TGV de Barcelona a Girona i Figueres ja vaig comentar que a Catalunya, massa sovint, la dignitat dels nostres dirigents polítics sembla anar de baixa. Posem-hi un altre exemple, també relacionat amb aquell acte celebrat a Catalunya però organitzat i controlat fins al més mínim detall des de Madrid, Espanya. Només és un petit detall, anecdòtic si es vol, tot i que, al meu entendre, resulta força significatiu. Són els gestos, els petits detalls, és, en definitiva, l’expressió pública d’una actitud que a alguns ens sembla massa submisa, i que ni ens agrada ni ens passa desapercebuda. Així, durant el viatge d’inauguració, la primera autoritat de Catalunya, el president Mas, va acceptar que els organitzadors de l’acte el fessin viatjar d’esquena al sentit de la marxa del tren. Tot indica que els serveis de protocol de la Generalitat van badar, i que haurien hagut d’actuar amb més professionalitat i diligència. Si pretenem que el nostre país sigui respectat el president de Catalunya ha d’anar de cara, sempre ha de mirar endavant, viatgi amb qui viatgi, i més encara quan és a casa seva. En política les formes també són importants.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

doncs no és pas un tema menor, personalment em trobo tremendament incòmoda viatjant d'esquena. Salut.

Galderich ha dit...

Protocolàriament i mentre Catalunya sigui legalment Espanya en Mas haurà de cedir la preisdènci al príncep i a en Rajoy o directament no anar-hi. Ell tria.

Jordi ha dit...

Jo no em miro aquestes coses. Cada dia dos viatges en tren i m'és igual anar de cara que de cul. La diferència és que jo mai sé si el tren anirà bé o quant trigaré a fer el recorregut.

Si hi ha dubtes, en Mas està a casa i la resta són forasters amb mala llet i per tant no es mereixen que els hi deixin el llit.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Coincidim.

Galderich,
Però hi ha també el "protocol creatiu", que té moltes possibilitats i permet fer quedar bé a tothom sense fer quedar malament a ningú.

Jordi,
Que tu o jo no ens ho mirem no té cap importància, però tu i jo no som el president de Catalunya.