.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 2 de gener de 2013

Són 28 i són molts, sí, però només són 28

Hi havia el dubte del PSOE però el líder de la seva franquícia catalana, Pere Navarro, va deixar molt clar des del faristol del Parlament que el seu partit s'abstindrà en TOTES les votacions que facin referència al referèndum d’autodeterminació de Catalunya. És d’agrair, és una posició que, almenys sobre el paper, facilitarà les coses però, d'altra banda, sorprèn que sense conèixer els textos legals concrets que es sotmetran a votació un ja digui que s’hi abstindrà. Deu formar part d’allò que alguns malintencionats han batejat com la deriva socialista cap a l’extraparlamentarisme. Però bé, les coses són com són, i si Navarro manté el seu compromís el PSOE català no serà un obstacle, tot i que, no ens enganyéssim pas, en aquest procés tampoc no serà un col·laborador entusiasta.

Passat, doncs, el debat d’investidura d’Artur Mas com a President de la Generalitat, ha quedat clar que només els 28 diputats populares i ciudadanos, és a dir, el 20,74% del Parlament, s’oposen que els catalans puguin decidir democràticament el seu futur. Són molts, sí, però només són 28 diputats de 135 els que s’oposen expressament a la convocatòria d’un referèndum vinculant per decidir el nostre futur. S’han de respectar les minories, i tant que s’han de respectar, però en democràcia decideixen les majories. I 107 sobre 135 és una molt àmplia majoria (79,26%). I ara ja no parlem d’enquestes més o menys cuinades o burdament manipulades, ara parlem de les realitats numèriques sorgides d’unes eleccions amb una altíssima participació popular, la més alta en uns comicis nacionals des de la recuperació de la democràcia.

Per tant, estant les coses clares com estan, posem-nos tots a treballar. Cada dia som més els que pensem que dins d’Espanya no hi ha futur i, per tant, hem arribat a la conclusió que només ens queda l’alternativa d’encarar el nostre futur al marge de l’estat espanyol. És així de clar i és així de senzill. L’argument unionista que defensa que, especialment en els temps difícils que corren, s’ha de prioritzar i que, en primer lloc, s’ha de resoldre la crisi, és un argument trampós per dos motius: el primer és que res no impedeix fer dues coses alhora i el segon, més decisiu encara, és que Catalunya i els catalans no sortirem mai de l’atzucac permanent en el qual ens trobem mentre formem part d’Espanya. Per tant, s’ha de fer tota la pedagogia que calgui, que se n'ha de fer i molta, però el referèndum no es pot demorar gaire perquè mentrestant tots sabem que alguns ja s’ocuparan que cada dia que passi estiguem pitjor. I això sí que no ens convé.

5 comentaris:

Oliva ha dit...

CERTAMENT TENS RAO,PERO.....ALGU AMB MOLT DE "PES" HA DIT: "ANTES QUE SE ROMPA ESPAÑA,ROMPEREMOS CATALUÑA"...PODRAN?,POTSER SI,CALDRA UN REARMANENT MORAL MOLT FORT.

Anònim ha dit...

Molt encertat, com sovint ho estàs, però és una llàstima que hi hagi tan poc poble interessat en les veritats i en aprofundir-hi. Com i qui podrà ensenyar i convèncer aquest poble que tindrà que votar? En el dia a dia hi ha poca gent que s'hi esforci, i amb audiències molt reduides i poc llegides. I els mitjans de comunicació parlats i escrits hi ajuden ben poc, perquè ells viuen del que escriuen i diuen, abans, ara i després alimentant la massa amb alló que més els convé.

Jordi ha dit...

Arribar a certes persones és difícil. Dins la meva família més propera en van dir que en Mas havia perdut les eleccions. En contestar-li que no, que les havia guanyat, amb menys escons dels que volia però havia guanyat amb més del doble que el següent; doncs no entenia res: només miren TV espanyola.

Bon Any!

Clidice ha dit...

En Jordi l'encerta, cal molta pedagogia, però per fer-la cal sortir dels nostres cercles on tothom, més o menys, ja està convençut. Picar pedra és el que toca.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Es diuen moltes tonteries aquests dies, i jo ara en diré una altra: "ladran, luego cabalgamos".

Ramon,
Sí, tens tota la raó però tenim el país que tenim, i tots són igualment catalans. S'ha de continuar fent pedagogia, cadascú des del seu àmbit d'influència.

Jordi,
També m'hi he trobat amb situacions similars, hi ha una àmplia franja de la població que té més interès per personatges com la Belén Esteban que per les coses de menjar... i tenen tot el dret a optar per seguir sent com són :-(

Clidice,
100% d'acord, tot i que fa molta mandra ficar-se en segons quins vespers. Jo, però, ho faig sempre que se'm presenta l'ocasió, i intueixo que no sóc l'únic ;-)