.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 6 de febrer del 2013

Codi ètic?

Malament rai quan la solució que se’ns proposa per lluitar contra la corrupció política és l’establiment d’un codi ètic. Sempre que surten a la llum casos de corrupció política, i ara mateix en tenim uns quants per triar i remenar, apareixen persones benintencionades reclamant, com si aquesta fos la solució, un codi ètic per a qui es dedica a la política. Al meu entendre això és, més que un error, que també, una pèrdua de temps. Què ens fa pensar que els individus que se salten les lleis vigents complirien un codi ètic? Entre individus sense ètica no hi ha codi ètic que valgui. En casos de presumpta corrupció els únics codis a aplicar són el civil i el penal, és a dir, deixar que actuï la justícia. Aquest codi ètic que demanen alguns només el complirien les persones ètiques, però aquestes ja actuen èticament, no per l’existència d’un codi ètic sinó per una íntima convicció personal i, per tant, el codi ètic no els fa punyetera falta. La lluita contra la corrupció política no passa per establir un codi ètic sinó per foragitar dels negocis públics les persones sense ètica.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

No t'havia llegit fins avui, després d'escriure el meu apunt. Em fa feliç veure que coincidim. Fotut país per ser calvinista, aquest.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Doncs sí.