Haureu observat que d’un temps ençà s’ha posat de moda utilitzar el verb implementar. Es veu que queda com més intel·lectual. O més trendy, ves a saber. Amadeu Altafaj, representant de la Generalitat a la Unió Europea, ho comentava l’altre dia a twitter, i vaig trobar que ja era hora que algú amb un perfil més públic també ho digués. Ara les coses ja no es fan, es realitzen o es posen en pràctica sinó que s’implementen. Si voleu que us sigui franc, ho trobo una mica ridícul. Això sí, els que facturen els seus articles per caràcters tenen un avantatge crematístic clar: si escriuen implementar facturen quasi quatre vegades més que si escriuen fer. Però intueixo que la cosa va una mica més enllà del pur aspecte crematístic. Hi ha personatges força peculiars que pensen que si utilitzen un llenguatge allunyat de la parla del carrer, els fa com més interessants. Al meu entendre, però, van errats. I és que hi ha gent molt estranya, tan estranya que en comptes de fer, implementa.
2 comentaris:
I hi ha un punt interessant en el verb. Quan un polític diu implementar, de fet, no està dient "fer", sinó que, amb la proverbial manca de ganes de fer-se responsable dels seus actes, hom diu: implementar, o sigui no implementaré, o implemento, sinó que "algú" implementarà, o sigui "començarà a fer" alguna cosa que, si va bé em podré apropiar i si no va bé cauran caps, tots menys el meu, o cap cap, perquè a l'administració no en cau ni mig. I, de fet, quan el ciutadà llegeix "implementar", ja queda satisfet, tal i com si ja s'hagués fet allò, malgrat que només s'està dient que s'iniciarà el procés per fer-ho. Res no és gratuït en el món de l'administració. Això de la virtualitat no és cosa d'Internet, és cosa de la política.
Salutacions
Clidice,
No dubto que tu, des del teu coneixement des de dins, tens una visió del tema molt diferent que els que ens ho mirem des de fora ;-)
Publica un comentari a l'entrada