.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 10 de juny de 2022

D’infermeres no en falten, i de cambrers tampoc

(Article original publicat el 3/6/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2072, pàg. 2)

I qui diu infermeres diu infermers, i qui diu cambrers diu cambreres. I podem parlar també dels metges i altres professionals que decideixen emigrar un cop han acabat els seus estudis. No és normal que aquí formem els millors professionals de la sanitat, i que un cop obtingut el títol de l’especialitat —els metges després d’un mínim d’onze anys d’estudis i pràctiques— aquests decideixin anar a treballar a l’estranger. És evident que hi ha de tot, i que hi ha algunes persones que prefereixen marxar a l’estranger per motius que no tenen res a veure amb les condicions laborals. Però quan el motiu per marxar és que en temes de salaris i altres condicions laborals aquí no se’ls tracta com es mereixen, els governants haurien de ser humils i admetre que no es fan les coses bé. I si no són capaços de posar-hi remei, haurien de plegar.

Pagar salaris de misèria i oferir als professionals de la salut condicions laborals de quasi esclavatge no té justificació. Imposar contractes no ja de mesos o dies de durada sinó d’hores, és a dir, arribar a l’hospital al matí, signar el contracte, treballar tota la jornada laboral i, quan s’acaba, recollir el finiquito, i “quan hi hagi feina ja t’avisarem, estigues amb el mòbil sempre obert, que si et truquem i no contestes et passarà el torn”, això no és manera de tractar als professionals que s’han passat anys preparant-se per exercir la seva professió.

És una pobra excusa que la manca de pressupost impedeix millorar les condicions salarials d’aquests treballadors. Es llencen milers de milions en submarins que no floten, armament que no necessitarem mai, viatges oficials i altres actes caríssims per a lluïment dels polítics, manteniment d’estructures administratives del tot prescindibles com són les diputacions, cotxes oficials a dojo per tothom, pagament de pensions màximes —immerescudes— a polítics que només s’han passat cinc anys fent de diputats, i moltes altres despeses escandaloses que tots tenim al cap.

Amb els cambrers i altres treballadores menys qualificats del món de l’hostaleria passa més o menys el mateix. Si molts deixen la feina perquè consideren que aquí estan mal tractats, se’ls ha de pagar més i suprimir, per posar només un exemple d’abús molt habitual en aquest sector, les hores extres que no es declaren, i de vegades ni tan sols es cobren. Si de resultes d’això, el preu de la cervesa que et prens en una terrassa o el menú del dia s’han d’augmentar una mica, s’augmenten. I si la teva empresa no es pot posar al dia, abaixa la persiana.