.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 30 de juny de 2022

Les escorrialles del comunisme

Actualment els comunistes governen a l'estat espanyol, cosa que no havia passat mai des de la guerra incivil espanyola. Em baso en la descripció política que d'ells mateixos, declarant-se obertament comunistes, han fet alguns membres del Consejo de Ministros: Yolanda Díaz, vicepresidenta i ministra; Alberto Garzón, ministre, etc. A l'Europa endreçada aquesta ideologia tronada ja no la compra gairebé ningú però, com deia aquell, Spain is different. Doncs bé, aquí i ara tenim els comunistes governant Espanya, i també els tenim governant la ciutat de Barcelona, ara disfressats de colauers per amortització de la marca que utilitzaven anteriorment. Ep, que no se’m mal interpreti: a aquestes situacions s’hi ha arribat per vies democràtiques, no estic pas insinuant cap irregularitat en aquest sentit. Però, en el context europeu, aquestes coses criden l’atenció.

El secretari general del Partido Comunista de España és ara un alt càrrec del govern Sánchez, i com a Secretario de Estado de la Agenda 2030 gaudeix d'un salari públic que està al voltant dels cent mil euros/any. Però no resulta fàcil donar una xifra exacta que inclogui tots els seus ingressos públics, ja que si una cosa té el portal de la transparència del gobierno és un excés d'opacitat. L'Agenda 2030 és un catàleg de bones intencions de les Nacions Unides. Són disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que en grau considerable comparteixo, però que se suposava, i així ens ho van assegurar en el seu moment, que la seva gestió havia de ser políticament transversal, no partidista. En política les formes també són importants, i convindran amb mi que posar el no.1 dels comunistes espanyols al capdavant de l'Agenda 2030 no només sembla una decisió poc rumiada sinó fruit d'una gran frivolitat, una més de les moltes frivolitats a les quals ens té acostumats Don Pedro Sánchez Pérez-Castejón.