.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 6 de juny de 2022

Senyalètica per a totis

 

No hi perdeu el temps, ni senyalètica ni totis figuren als diccionaris, però aquests mots ja formen part del vocabulari estrany d'alguns col·lectius que pretenen estirar com un xiclet allò que anomenem la perspectiva de gènere. La consellera Tània Verge des de la Generalitat, regidores dels comuns des de l'Ajuntament de Barcelona, els amics cupaires i altres persones del món de l’esquerra més esquerranosa —una oferta política, per cert, amb poca clientela electoral a Sarrià—, són algunes de les ideòlogues d'aquesta nova manera d'expressar-se les quals, "para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado", ens entretenen amb una nova terminologia que alguns podrien titllar de ridícula. I si em pregunteu quin seria el efecto, ara mateix se m'escapa.

Fa uns mesos algunes senyores d'un centre cívic de Sarrià van debatre i van aprovar una proposta sobre la nova senyalètica dels lavabos de la casa, buscant fer-los més inclusius per a tothom. Amb la mesura sembla que es pretén que aquestes instal·lacions no recaiguin en el binarisme separant homes i dones. Les mateixes senyores que van fer la proposta admetien obertament que es tracta d'un assumpte polític i d'un posicionament ideològic. S'agraeix l'aclariment, per altra banda, innecessari. Altres persones ho consideren una broma divertida. Així, es parla també d'evitar mirades patriarcals i cisheteronormatives (ni idea de què vol dir, aquest mot tampoc surt al diccionari), i avall que fa baixada.

El text de la proposta és bastant més llarg i, fins i tot, com dèiem abans, divertit. Ara bé, si retorcem tant el llenguatge, si prescindim amb tanta lleugeresa del sentit del ridícul, al final potser prendrem mal. Quedem, doncs, totes, tots i totis avisades, avisats i avisadis. Mentrestant, i enfocant aquest tema en positiu, un es pot preguntar quina podria ser una proposta innovadora per resoldre amb perspectiva de gènere la senyalètica dels lavabos de la Casa Orlandai. Quin cartell es podria posar a la porta? Després de molt rumiar-hi, jo optaria per "Lavabos" a seques, o "Toilets", si volem que sembli més internacionalment inclusiu. Qui es podria sentir exclòs amb aquestes  indicacions? Al meu entendre, ningú.

Una reflexió final. Tenint en compte que hi ha molts homes que quan pixen drets no tenen prou punteria, i que les dones acostumen a fer-ho assegudes, no cal ser molt imaginatiu per concloure que les principals perjudicades per aquesta mesura seran, òbviament, les dones.