.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 13 de gener de 2023

Les subvencions i l'emprenedoria

No m'agraden les societats subvencionades com la nostra, tot i que no he negat mai que situacions de pobresa extrema i determinades necessitats socials bàsiques s'han de cobrir, si cal, amb fons públics. En aquest sentit, cap ciutadà ha de quedar desemparat. Però m'he posicionat sovint en contra de l'amplíssim catàleg de subvencions públiques que té establert el nostre sistema polític, i sóc perfectament conscient que qui defensi el replantejament a la baixa d'aquest pervers sistema clientelar rebrà moltes més crítiques que aplaudiments.

Si al darrere d'aquestes quatre activitats hi ha persones que aspiren a fer tres àpats al dia, pagar el lloguer de l'habitatge i guanyar-se raonablement la vida, unes aspiracions ben legítimes, un es pot preguntar per què s'han de subvencionar amb fons públics el teatre o el cinema, i no les merceries o les peixateries. Una peixatera té menys valor que un actor de teatre? Al meu entendre, no. La meva tesi és que la subvenció generalitzada que tenim establerta és un fre a l'emprenedoria personal i col·lectiva i al progrés de la societat. Amb tanta subvenció la societat s'apoltrona i es va empobrint, i no ho dic només en termes econòmics.

El fet evident és que per mantenir l'ordre i minorar la queixa ciutadana, els governants disposen d'una eina tan efectiva com és la subvenció pública. L'amenaça de reduir o denegar una subvenció a la qual sobre el paper tens dret a rebre fa canviar de parer a molta gent. Així, en molts casos els teus principis passen a un segon terme, i queden condicionats per la pagueta. I llavors hem de ser conscients que el governant ja ha guanyat.

D'aquesta debilitat humana el governant n'és perfectament conscient, i juga amb la discrecionalitat d'adjudicar o no uns diners que són de tots. El governant, i el funcionari que rep les seves ordres, sovint tendeixen a oblidar que els diners públics no són de la seva propietat, ja que ells només els administren. I quan parlem de subvencions no sempre les administren amb la correcció deguda.