.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 16 de gener de 2023

El procés està més viu que mai

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, i el primer ministre del Regne d'Espanya, Pedro Sánchez, es reuniran aquesta setmana a Barcelona. Escollint Catalunya com a lloc de la trobada, Sánchez pretén demostrar a Macron i al món que el procés català cap a la independència de Catalunya està mort. Però el president espanyol està molt equivocat, i confon els seus desitjos unionistes que la majoria de catalans no compartim, però que, òbviament, s’han de respectar, amb una realitat basada en dades empíriques que més d'hora que tard s'acabarà imposant. En democràcia, la matemàtica electoral sempre acaba posant tothom al seu lloc.

El procés cap a la independència de Catalunya està més viu que mai, i aquesta afirmació és compatible amb el fet que moltes persones que hi donen suport estiguin enfadades amb els polítics que l'han liderat durant els últims anys. Però tot i l'emprenyada més que justificada, no en conec cap que s'hagi tornat unionista. Al marge dels desitjos del senyor Sánchez, la vitalitat del procés no es mesura amb trobades internacionals de presidents, ni amb enquestes cuinades al gust de qui les encarrega, sinó amb els vots d'unes eleccions democràtiques. I dels resultats de les últimes eleccions se'n deriva que la majoria de catalans són partidaris de la independència de Catalunya.

Cal repetir-ho sempre que algú asseguri que el procés és mort. I convé no aigualir la seva vigència, ben viva, amb la tasca dels polítics que l'han liderat fins ara. El futur lideratge no el tindrà ni Junqueras, ni el MHP Aragonès ni cap dels membres del seu govern, els quals ara mateix tenen uns altres objectius al marge de la independència. I el lideratge difícilment sorgirà d'aquells que van ser tancats injustament a la presó, i posteriorment alliberats de forma condicional a canvi d'uns compromisos polítics que intueixo que mai es faran públics. Per no repetir-me, en vaig parlar aquí.

El procés està més viu que mai, i per reactivar-lo cap a la fase definitiva calen nous lideratges que sorgiran d'allà on menys ens podem esperar. El protagonisme de l'última fase del procés no el tindran els líders dels actuals partits independentistes, els quals ja ens han demostrat que no estaven preparats per fer el que tocava quan tocava. Però la gent hi és, i la voluntat majoritària de construir el nou estat d'Europa, també. Ara només falta que sorgeixin persones disposades a fer el sacrifici personal que calgui per donar l'empenta definitiva. Segur que sorgiran. Mentrestant, aquí no s'ha acabat res!