Una transacció

(Article original publicat el 21/10/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2092, pàg. 2)

Canviar d'opinió és legítim, fins i tot és legítim simular-ho. Les persones que semblen tenir opinions polítiques consolidades també tenen dret a canviar d'opinió. Així, per tal de sortir de la presó, si jo hagués estat en el lloc de les nou persones segrestades per l'estat tampoc m'hauria negat a negociar amb els segrestadors, ja que, per sortir en llibertat val tot, i això inclou també el dret a mentir. Però quan es tracta de dirigents polítics i socials i, per tant, amb un perfil públic, crec que, un cop alliberats, se'ls hauria d'exigir alguna explicació sobre el seu aparent canvi d'opinió. Ara ho veuen vermell i abans ho veien blau, d'acord, res a dir. Però quan se'ls retreu el canvi d'opinió no s'hi val a negar-ho com han fet fins ara, sinó que haurien d'explicar el seu canvi de posicionament.

Aquesta introducció em porta a afirmar que no s'ha d'excloure la possibilitat que l'indult de les nou persones injustament condemnades en el judici del procés no va ser de franc. L'indult no hauria estat un gest amistós de Pedro Sánchez cap a Catalunya, com els socialistes i els comuns, interessadament, ens volen fer creure. Tot plegat podria ser el resultat d'una transacció política: t'obro les portes de la gàbia i tu, a canvi de poder sortir en llibertat, et compromets a fer bondat, i ja et definiré què és fer bondat. Una mena de xantatge o, si volem ser més amables en la forma d'expressar-ho, una transacció lliure entre dues parts. La part forta, la que té a les seves mans la clau de la gàbia, imposa a la part dèbil l'obligació de fer bondat.

Tot sembla suggerir que la decisió del govern espanyol va tenir una contrapartida política acceptada pels empresonats, els seus partits i les seves organitzacions. I, pel que es va veient, tothom es va comprometre a ser discret. D'altra manera costa de justificar una evolució tan sobtada del pensament polític dels indultats. La contrapartida podria ser el compromís de deixar aparcada la independència de Catalunya durant una bona temporada, almenys mentre les persones que es van beneficiar d'un indult condicional i reversible corrin el risc de tornar a ser empresonades. I després ja es veurà què passa, però, mentrestant, la metròpoli haurà guanyat uns quants anys d'aparent tranquil·litat. Diuen que qui dia passa, any empeny. Uns i altres, però, s'han oblidat d'un detall, i és que la ciutadania no va participar ni va ser informada d'aquesta transacció, i els polítics corren el risc que el poble acabi passant per sobre dels seus interessos.