Els últims espeternecs

Ciudadanos, conegut a Catalunya com "el partit de l'odi", va néixer fa tres lustres a Barcelona amb uns objectius clars: desestabilitzar Catalunya, provocar una guerra lingüística entre la comunitat educativa i més enllà, i fer d'ariet de la repressió de l'independentisme. No són paraules meves, així definia no fa gaire el director d'El Nacional aquest perillós artefacte polític en forma de partit.

Màxims (ir)responsables, per ordre d'aparició en l'escenari de la política catalana, són Albert Rivera i Inés Arrimadas, i ara mateix Carlos Carrizosa des del Parlament de Catalunya. Els seus votants, orfes d'altres referents, d'aquí a quatre dies defensaran les tesis de les franquícies catalanes de Bocs, el PP i el PSOE, amb els matisos que calguin. El fet és que els politburons d'aquests tres partits esperen amb candeletes que la persiana de Ciudadanos s'abaixi definitivament per sortir a pescar votants orfes. A Andalusia (Espanya) ja s'hi han posat i, pel que diuen, amb força èxit.

Sortosament, després de tres lustres fent tant de mal com han pogut a la convivència de la societat catalana, el partit es troba ara a punt de desaparèixer del mapa. Resulta curiós, almenys ho és per mi, que els pocs simpatitzants de Ciudadanos que encara defensen unes idees lingüístiques políticament tòxiques, odioses i destructives, es facin els ofesos quan se'ls critica. Han passat més de tres lustres des del naixement del partit i encara no han entès que el perillós camí que van emprendre va ser un error.

Sorprèn que encara no hagin entès que quan a una persona li toques un element essencial de la seva existència, el més normal és que reaccioni i es defensi. Com deia l'altre dia el director-propietari d'El Punt Avui, “enterrar tanta toxicitat és imprescindible i serà un gran descans per a tothom si desapareixen.” Cal repetir-ho tantes vegades com calgui, el català és la llengua pròpia de Catalunya. Així ho defineix, també, una llei orgànica espanyola, repeteixo, espanyola, anomenada Estatuto de Autonomía de Cataluña. Una llei ben peculiar, per cert, ja que encara que s’aplica des de fa anys no ha estat mai votada pels catalans. Una irregularitat així no passa enlloc més de l’estat.

L'espectable lamentable que els regidors de Ciudadanos estan oferint aquests dies a l'Ajuntament de Barcelona només representa una prova més que no saben on són ni on volen anar. I tot i que ells ja ho poden intuir, els puc ajudar a entendre-ho: són al lloc equivocat i van cap a l'abisme polític. I, sobretot, l'últim que tanqui el llum, que va molt cara.