Quan semblava que a Esquerra ja ho havíem vist tot, l'espectacle ofert per aquest partit s'ha anat agreujant a partir de la tornada de Marta Rovira a Catalunya. Recordem el detall: quan Rovira tornava de Suïssa, en travessar la frontera va petonejar Junqueras davant dels periodistes. Volien aquella foto. Després hem sabut que aquella mostra de cordialitat era més falsa que un bitllet de sis euros, i la prova són els arxius d'àudio que es van fer públics més tard. Altres membres del politburó d'Esquerra també coneixien les malifetes que es feien al seu partit —atacs de falsa bandera—, però gairebé ningú va dir res en públic. I alhora que donaven la culpa a la competència, entre tots van intentar amagar els disbarats dels seus irresponsables dirigents.
No ens podem creure ningú de la cúpula d'Esquerra. Uns donen una versió, uns altres la contraria, i això que uns i altres dirigien conjuntament el partit. Ara s'ha sabut que l'autoria d'aquell ninot de Junqueras penjat al pont d'una carretera, que en el seu moment des d'Esquerra es va atribuir a un partit de la competència, també formava part dels atacs de falsa bandera organitzats pel partit. O per una facció del partit, tant se val. També aquells pòsters de tan mal gust que relacionaven els germans Maragall amb la malaltia de l'Alzheimer. Diuen que Rovira ho sabia tot, i com a secretària general és lògic que sigui així. Encara que ella ara ho negui, no ens la podem creure. Que Junqueras també digui que ho ignorava és irrellevant, ja que sent el màxim dirigent d'Esquerra tenia l'obligació de saber-ho. I òbviament, també, de frenar-ho.
Amb independència de qui surti guanyador en el pròxim congrés del partit, Junqueras i Rovira hauran d'optar entre passar a la història per mentiders o passar a la història per incompetents. Ells sabran què els perjudica menys. El fet és que el tàndem Junqueras Rovira deixarà el partit en la misèria electoral, tan malament com quan se'n van fer càrrec fa tretze anys.
Dit tot això, tothom sap que el moviment independentista català és ideològicament transversal, ja que hi ha independentistes de dretes i d'esquerres. Els votants independentistes d'esquerres de bona fe i sense càrrecs institucionals —en conec uns quants que encara no ho han paït—, aquells que fins ara havien anat votant a Esquerra sense dubtar-ho, potser s'hauran de replantejar el seu vot quan es convoquin eleccions. No serà una tasca fàcil. El més greu de tot: aquests episodis tan lamentables d'Esquerra perjudicaran molt el conjunt del moviment independentista. Pel bé de tots, esperem que la gent d'Esquerra sàpiga trobar el camí correcte, i si ho poden fer en quatre anys, que no se n'hi estiguin sis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada