Balanç d’un boicot ridícul

(Article original publicat el 19/9/2025 a La Veu de l'Anoia, núm. 2244, pàg. 2)
 

Quan ja ha passat més de mig any des que algú va tenir la idea lluminosa de posar en marxa un boicot ridícul a la xarxa social Twitter/X, potser és el moment de fer una mica de balanç sobre què n’ha quedat de tot plegat. El boicot va ser patrocinat amb l’entusiasme que els caracteritza per alguns polítics d’esquerres, i aviat s’hi van afegir institucions públiques governades per la mateixa ideologia. Els usuaris habituals d’aquesta xarxa social recordem bé aquell episodi. Se’ns deia que, tant sí com no, calia deixar Twitter/X i passar-se a altres xarxes socials.

El motiu del boicot no estava gens justificat, però com que el promovia l’esquerra que ara mateix ens governa, la seva parròquia política, sempre obedient amb les directrius sorgides dels seus politburós ideològics, s’hi va apuntar de seguida. Així, polítics i institucions van deixar d’utilitzar la xarxa Twitter/X. En aquest sentit, cal recordar que a Sarrià, a Barcelona i a l’estat espanyol ara mateix hi governa el PSOE, un partit teòricament d’esquerres, tot i que en aquests territoris els socialistes no van guanyar les últimes eleccions.

Però de tancar-se comptes de Twitter/X, res de res. No se’n va tancar gairebé cap, simplement alguns polítics i algunes institucions van deixar d’utilitzar la xarxa, i els comptes van continuar oberts però adormits. Si més no, alguns van deixar d’emetre la seva propaganda, opinions i crítiques a la competència. I a veure-les venir, no fos cas que més endavant tot plegat quedés en un no res, es veiessin obligats a rectificar i decidissin tornar a utilitzar la xarxa social que té més visibilitat del món.

Però quin és el balanç després de poc més de mig any d’un ridícul boicot ideològic? És ben simple, no ha passat res. La majoria dels dirigents del món, de totes les ideologies, i no només els polítics, continuen usant la xarxa Twitter/X per publicar les seves opinions, crítiques i propostes. I aquells usuaris que, com jo, es volen informar sobre què diuen els manaires i els que aspiren a manar algun dia, continuem trobant aquesta informació al mateix lloc que la trobàvem abans, és a dir, a Twitter/X.

Sempre que aquesta acció estigui molt ben justificada, sóc partidari de boicotejar persones, empreses, institucions i xarxes socials. Però abans de patrocinar un boicot cal rumiar molt bé per què ho fas i quines possibilitats d’èxit pot acabar tenint aquesta acció. Per acabar fent el ridícul com han fet els patrocinadors del boicot infantil a Twitter/X, és molt millor abstenir-se.