Alerta! “A Internet ningú sap que ets un gos”, o el que sigui. I això no és cap novetat, aquest dibuix que alguns ja haureu vist abans es va publicar per primer cop ja fa quinze anys.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges
dissabte, 19 de juliol del 2008
dissabte, 28 de juny del 2008
divendres, 13 de juny del 2008
Aterratge suau al món digital després de deu dies de desconnexió total
En arribar ahir a Sarrià vaig fer una ullada al blog i vaig veure amb satisfacció que aquests dies s’ha anat seguint exactament la programació que havia deixat establerta a principis de la setmana passada al desconnectar-me –temporalment- de tota aquesta mandanga d’ordinadors i derivats. Aquest és el meu primer article fresc, no enllaunat, des de fa deu dies. El d’ahir, encara que no es mencionava expressament, també l’havia escrit feia dues setmanes. Això que llegiu ara està escrit dijous al vespre.
Sóc el primer sorprès de l’efectivitat del blogger (aplicació informàtica que gestiona el món dels blogs) ja que quan vaig marxar no ho veia pas tan clar com ho veig ara, amb els resultats a la vista. Puc dir amb ple coneixement de causa que el blogger vindria a ser, també, com un secretari eficient que et fa tota la feina que li encarregues sense protestar i, el que és més insòlit encara, sense cobrar ni cinc ni tenir-lo d’assegurar.
Bé, un secretari o una secretaria. Ni que només sigui una vegada siguem políticament correctes (i per què, em pregunto, diem políticament?) ara que la ministra ha parlat en seu parlamentària de miembros y miembras sense que, segons m’han assegurat, ni tan sols se li escapés un somriure per sota el nas, en una prova més de que la capacitat ministerial de fer el ridícul no sembla tenir límits coneguts.
M’he llegit també els comentaris que m’heu anat deixant al blog durant aquests dies. Moltes gràcies a tothom. Com que ara mateix tampoc disposo de massa temps em limitaré a comentar-ne dos que en David i Mss van deixar a l’article de dimarts passat, Enllaunat F. És evident que no tinc la famosa bola de vidre ni, per tant, la capacitat de preveure què passarà no ja d’aquí una setmana sinó ni tan sols d’aquí una estona. Però dit això dic també que tots tres tenim raó. Jo jugava, però, amb l’avantatge de que aquesta no era pas la primera vegada que desconnectava i, per tant, ja tenia pistes prèvies sobre la sensació que tindria en fer-ho. Jugava també amb el peixet afegit de que només hi havien dues alternatives possibles, és a dir, que de totes maneres el cinquanta per cent d’encert ja el tenia assegurat, i tot plegat ja donava garantia d’autenticitat a la meva reflexió.
Els comentaris rebuts aquests dies de forma privada potser necessitaré una mica més de temps per anar-los contestant. Però vull aprofitar aquest aterratge suau per deixar també constància del meu públic agraïment a aquells que fugen de tot afany de protagonisme i que prefereixen no sortir publicats a el radar, tot i fer-hi sovint aportacions força interessants.
Sóc el primer sorprès de l’efectivitat del blogger (aplicació informàtica que gestiona el món dels blogs) ja que quan vaig marxar no ho veia pas tan clar com ho veig ara, amb els resultats a la vista. Puc dir amb ple coneixement de causa que el blogger vindria a ser, també, com un secretari eficient que et fa tota la feina que li encarregues sense protestar i, el que és més insòlit encara, sense cobrar ni cinc ni tenir-lo d’assegurar.
Bé, un secretari o una secretaria. Ni que només sigui una vegada siguem políticament correctes (i per què, em pregunto, diem políticament?) ara que la ministra ha parlat en seu parlamentària de miembros y miembras sense que, segons m’han assegurat, ni tan sols se li escapés un somriure per sota el nas, en una prova més de que la capacitat ministerial de fer el ridícul no sembla tenir límits coneguts.
M’he llegit també els comentaris que m’heu anat deixant al blog durant aquests dies. Moltes gràcies a tothom. Com que ara mateix tampoc disposo de massa temps em limitaré a comentar-ne dos que en David i Mss van deixar a l’article de dimarts passat, Enllaunat F. És evident que no tinc la famosa bola de vidre ni, per tant, la capacitat de preveure què passarà no ja d’aquí una setmana sinó ni tan sols d’aquí una estona. Però dit això dic també que tots tres tenim raó. Jo jugava, però, amb l’avantatge de que aquesta no era pas la primera vegada que desconnectava i, per tant, ja tenia pistes prèvies sobre la sensació que tindria en fer-ho. Jugava també amb el peixet afegit de que només hi havien dues alternatives possibles, és a dir, que de totes maneres el cinquanta per cent d’encert ja el tenia assegurat, i tot plegat ja donava garantia d’autenticitat a la meva reflexió.
Els comentaris rebuts aquests dies de forma privada potser necessitaré una mica més de temps per anar-los contestant. Però vull aprofitar aquest aterratge suau per deixar també constància del meu públic agraïment a aquells que fugen de tot afany de protagonisme i que prefereixen no sortir publicats a el radar, tot i fer-hi sovint aportacions força interessants.
dimarts, 10 de juny del 2008
Enllaunat F
Una setmana sense connectar-me a internet (només de tant en tant per despatxar el correu urgent). Cap blog visitat, cap diari, cap web, cap twitter, cap facebook, res de res del món digital durant set dies. Puc assegurar que la desconnexió no només és possible sinó molt recomanable i estic convençut que desconnectar-se de tant en tant de tot això és bo per la salut. Fins ara no m’ha agafat la síndrome d’abstinència ni res que s’hi assembli.
dilluns, 19 de maig del 2008
Tot resolt
El meu informàtic de capçalera s’ha mirat l’aparatu i m’ha dit que tenint en compte l’edat que té, l’ha trobat molt millor del que s’esperava. Quin descans! La causa de l’avaria... qui lo sa? Li ha fet una bona purga doncs tenia un munt de porqueries que s’havien anat acumulant des de la seva darrera visita, li hem fet un canvi d’antivirus per assegurar-ho, tot i que no era estrictament necessari, i una posta a punt de cara a l’estiu, i ara el meu Toshiba va tan lleuger que sembla que hagi rejovenit un any (pels que no esteu massa al cas, em diuen que un any en el món de la informàtica ve a ser l’equivalent d’una generació humana). Demà el deixarem reposar una mica doncs tampoc es tracta d’explotar-lo massa, i dimecres hi tornarem amb el ritme habitual. Per sort tot plegat ha estat poc més que un ensurt.
Tancat per malaltia fins...
Això d’actualitzar el blog, amb tota franquesa, aquesta setmana no sé com anirà. El meu Toshiba torna a fer el tonto, i aquest cop em temo que serà més que un simple constipat. Ep, no hi entenc un borrall, però m’ho ensumo. Tot i que el cuido i li dono vitamines en forma d’actualitzacions de tot tipus, el cert és que l’aparatu ja comença a tenir una edat. Avui ha de venir el capçalera, almenys això em va prometre l’altre dia, i segons com ho vegi potser ens dirà que l’haurem d’ingressar i posar-lo en mans dels especialistes, per tal de sotmetre’l a unes proves i fer-li uns anàlisis més sofisticats que a casa no es poden fer. I segons el que surti, decidirem si encara el fem tirar una mica més o el substituïm per un altre. En fi, es farà el què es pugui i ja podeu suposar que s’intentarà tornar a la normalitat el més aviat possible. De totes maneres, mentrestant sempre teniu l’opció de buscar i remenar entre els altres 184 milions de blogs d’internet que hi ha actualment en funcionament al món, i potser en trobareu algun més interessant que aquest que esteu llegint, o si més no estareu entretinguts fins que elRadar torni a ser operatiu. Gràcies per la vostra comprensió.
dijous, 15 de maig del 2008
“Spam”, un fenomen en augment
Amb el terme spam es coneix aquell conjunt de missatges de tota mena que t’envien per correu electrònic sense el teu permís, sense haver-ho demanat i fent un ús indegut de la teva adreça electrònica. Hi ha qui en diu correu brossa. L’equivalent de l’spam en el correu de sobre i segell seria similar a allò que en diuen correu comercial que, més sovint del que voldríem, ens trobem a la bústia.
Els servidors de correu electrònic, no tots però sí la majoria, ja han anat trobant determinades aplicacions informàtiques per tal d’evitar que aquests missatges no interfereixin massa en l’activitat normal dels seus clients. No estem parlant de bestieses. Conec gent que rep més d’un centenar de spams cada dia, és a dir, dotzenes de milers de spams cada any, i convé recordar que abans d’esborrar-los sempre és bo donar-hi una ullada ja que a vegades entre els spams s’hi barregen missatges que no ho són. Però al marge d’aquest petit inconvenient (en el meu cas, amb una cinquantena de spams diaris que rebo, esborrar-los m’ocupa menys d’un minut el dia), crec que el problema anirà deixant de ser-ho.
Hi ha també, però, el que jo anomeno com a spam telefònic. Són totes aquelles trucades que rebem en número creixent en les que ens ofereixen tota mena de productes i serveis, pretenen fer-nos enquestes, ens proposen canviar de companyies de serveis (telèfon, aigua, gas, electricitat, internet, ...). Aquí, que jo sàpiga, encara no s’ha inventat cap manera efectiva d’evitar aquestes trucades i, en conseqüència, cadascú s’ha hagut de muntar un sistema de protecció propi.
El meu mètode particular de protecció és el següent: 1/ si se m’adrecen en un idioma que no és el meu, els pregunto si saben EXACTAMENT on estan trucant, afegint-hi que dubto que si truquen a Anvers gosin fer-ho en un idioma que no sigui el flamenc. Acostuma a funcionar i aviat s’acaba la conversa. 2/ Si em comencen a tutejar els pregunto si ens coneixem d’abans, i els en demano els detalls. 3/ Si segueixen fent-ho, que sovint ho fan, els pregunto si tenen ordres de tractar la gent amb aquesta familiaritat; si em contesten que sí, els demano que vull parlar amb el seu cap abans de seguir amb la conversa. 4/ Si tot i així encara insisteixen, els pregunto d’on han tret el meu numero de telèfon ja que jo no he donat autorització a ningú per que s’utilitzi el meu telèfon per canalitzar propaganda. 5/ Si a la pantalleta del telèfon veig que em truquen des d’un número que comença per 54 (Argentina), cosa que passa sovint, els pregunto quin temps fa allà baix i immediatament després passo a l’opció 1. 6/ Si insisteixen a fer-me una oferta els contesto que en aquesta casa tenim per norma considerar només ofertes per escrit. I 7/ Si em falla tot els dic ho sento, la senyora ha sortit, i jo no estic autoritzat per atendre aquesta trucada. Sentint-ho molt hauré de penjar.
Dit això, tinc un especial interès en deixar clar que les persones que ens fan trucades spam no tenen evidentment cap culpa de les molèsties que ens causen. Es tracta de gent que es guanya la vida honestament, de la mateixa manera que altres se la guanyen fent altres activitats. Acostumen a ser persones joves i ben preparades però amb uns sous, això sí, per sota del nivell mileurista, i que fan la feina poc agraïda de les empreses que hi ha al darrera. És gent que ha d’aguantar reaccions de tota mena per part dels clients sense perdre mai els nervis.
Vistes les creixents molèsties que ens causen les trucades spam crec que s’hauria de regular aquesta activitat. Com a suggeriment que se m’acut sobre la marxa, es podria començar per crear un registre d’abonats que expressament renunciïn a rebre aquestes trucades, juntament amb una normativa que fos realment efectiva per protegir aquesta negativa. A mi em poden posar el primer de la llista.
Els servidors de correu electrònic, no tots però sí la majoria, ja han anat trobant determinades aplicacions informàtiques per tal d’evitar que aquests missatges no interfereixin massa en l’activitat normal dels seus clients. No estem parlant de bestieses. Conec gent que rep més d’un centenar de spams cada dia, és a dir, dotzenes de milers de spams cada any, i convé recordar que abans d’esborrar-los sempre és bo donar-hi una ullada ja que a vegades entre els spams s’hi barregen missatges que no ho són. Però al marge d’aquest petit inconvenient (en el meu cas, amb una cinquantena de spams diaris que rebo, esborrar-los m’ocupa menys d’un minut el dia), crec que el problema anirà deixant de ser-ho.
Hi ha també, però, el que jo anomeno com a spam telefònic. Són totes aquelles trucades que rebem en número creixent en les que ens ofereixen tota mena de productes i serveis, pretenen fer-nos enquestes, ens proposen canviar de companyies de serveis (telèfon, aigua, gas, electricitat, internet, ...). Aquí, que jo sàpiga, encara no s’ha inventat cap manera efectiva d’evitar aquestes trucades i, en conseqüència, cadascú s’ha hagut de muntar un sistema de protecció propi.
El meu mètode particular de protecció és el següent: 1/ si se m’adrecen en un idioma que no és el meu, els pregunto si saben EXACTAMENT on estan trucant, afegint-hi que dubto que si truquen a Anvers gosin fer-ho en un idioma que no sigui el flamenc. Acostuma a funcionar i aviat s’acaba la conversa. 2/ Si em comencen a tutejar els pregunto si ens coneixem d’abans, i els en demano els detalls. 3/ Si segueixen fent-ho, que sovint ho fan, els pregunto si tenen ordres de tractar la gent amb aquesta familiaritat; si em contesten que sí, els demano que vull parlar amb el seu cap abans de seguir amb la conversa. 4/ Si tot i així encara insisteixen, els pregunto d’on han tret el meu numero de telèfon ja que jo no he donat autorització a ningú per que s’utilitzi el meu telèfon per canalitzar propaganda. 5/ Si a la pantalleta del telèfon veig que em truquen des d’un número que comença per 54 (Argentina), cosa que passa sovint, els pregunto quin temps fa allà baix i immediatament després passo a l’opció 1. 6/ Si insisteixen a fer-me una oferta els contesto que en aquesta casa tenim per norma considerar només ofertes per escrit. I 7/ Si em falla tot els dic ho sento, la senyora ha sortit, i jo no estic autoritzat per atendre aquesta trucada. Sentint-ho molt hauré de penjar.
Dit això, tinc un especial interès en deixar clar que les persones que ens fan trucades spam no tenen evidentment cap culpa de les molèsties que ens causen. Es tracta de gent que es guanya la vida honestament, de la mateixa manera que altres se la guanyen fent altres activitats. Acostumen a ser persones joves i ben preparades però amb uns sous, això sí, per sota del nivell mileurista, i que fan la feina poc agraïda de les empreses que hi ha al darrera. És gent que ha d’aguantar reaccions de tota mena per part dels clients sense perdre mai els nervis.
Vistes les creixents molèsties que ens causen les trucades spam crec que s’hauria de regular aquesta activitat. Com a suggeriment que se m’acut sobre la marxa, es podria començar per crear un registre d’abonats que expressament renunciïn a rebre aquestes trucades, juntament amb una normativa que fos realment efectiva per protegir aquesta negativa. A mi em poden posar el primer de la llista.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)