Per què obro aquest blog?
No cal buscar-hi arguments intel·lectuals i/o filosòfics. Tot plegat és molt més senzill. Resulta que jo dormo menys que la mitjana de la població, i em llevo molt d’hora. Llavors tinc dues opcions: prendre'm un somnífer d’aquells que es troben –amb recepta- a les farmàcies i tractar de dormir una mica més, o posar-me a escriure. I he optat per la segona opció.
Temes
Aquí es parlarà una mica de tot i, per tant, no hi ha en principi cap assumpte, dels que jo cregui que tinc quelcom a dir, que quedi exclòs de ser tractat. Cap ni un.
Novel·la
Ara bé, de molts temes que jo sóc conscient que no en sé res, evidentment no en parlaré. Per posar un exemple: no parlaré mai de novel·les, per la senzilla raó de que jo no sóc ni he sigut mai consumidor d’aquest gènere literari. Tinc la teoria, que molts considerareu equivocada, que el món real que ens envolta és, ja per si mateix, tant interessant que no cal anar a buscar ficcions externes. Cada cop tinc més clar que la realitat sempre supera la ficció. Jo respecto molt als lectors (*) de novel·la i malament m’anirien les coses si no fos així, envoltat com estic de gent d’aquesta mena. I sempre dic a qui em vol escoltar que, tot i no ser jo un lector de novel·les, estaré sempre molt agraït a l’inventor d’aquest gènere literari ja que, mentre altres hi dediquen una part del seu temps, jo l’aprofito per posar-me al dia en temes del món real. I sovint tinc la sensació que estic una mica més al dia que la mitjana de la població. Però reconec que, també en aquest aspecte, sóc un bitxo rar.
El meu baix nivell de català
M’haig de disculpar pel meu baix nivell de català. Jo sóc un dels que, a l’escola d'aquells anys foscos del segle passat, vam tenir prohibit no només estudiar-hi sinó estudiar-lo. Després, la veritat, m’ha fet molta mandra fer-ho de gran i, per tant, això sí que és culpa meva. No tinc excusa, ja fa més de 30 anys que aquell home es va morir i jo encara tinc aquest tema pendent. I per a mi no és excusa que, amb un coneixement de català clarament més baix que el meu, es pugui arribar a presidir el nostre país; això només demostra quin és el nivell del votant català.
Regularitat dels meus articles
Només puc dir que hi haurà una certa regularitat. No vull –ni puc- comprometre’m a penjar els meus articles en dies concrets i a hores concretes, com fan altres blogs molt més seriosos que aquest. Tinc previst fer un o dos articles setmanals, i potser alguna setmana n'hi haurà tres. Això sí, intentaré que no hi hagi cap setmana sense, com a mínim, un article meu.
Idioma
Tinc previst fer-ho tot en el meu defectuós català, però, si ho considero convenient, em reservo el dret d’utilitzar qualsevol altre idioma. El títol d’aquest article d’avui és la primera prova de la meva transgressió lingüística.
El perquè del nom “El radar de Sarrià”
Jo visc al poble de Sarrià, on m’hi he passat mitja vida. L’altre mitja m’estava al barri de Sant Gervasi. Tant l’un com l’altre pertanyen ara a la ciutat de Barcelona. Fa uns anys Sarrià va deixar de ser un poble per passar a formar part de Barcelona, amb l’opinió contraria de molts dels seus habitants. I, de moment, el tema Sarrià el deixo aquí, ja que aviat n’explicaré més coses. Darrerament he fet una sèrie de consultes sobre el nom escollit per aquest blog. Les opinions recollides sobre la seva idoneïtat no son pas coincidents, ni molt menys. Des d’una visió estrictament acadèmica he rebut més d’una crítica per utilitzar el mot radar, amb arguments lingüístics impecables. Però també m’han arribat alguns missatges mostrant-me simpatia per aquest nom. Fet el meu propi i particular balanç de la qüestió, crec que El radar de Sarrià agrada força i, si més no, m’agrada a mi.
L’objectiu principal del meu blog
Ras i curt, que el llegeixi com més gent millor. Com sento a dir quan vaig a Múrcia, ni más más ni más menos. Per tant, si penseu que allò que jo escrigui aquí pot interessar a gent del vostre entorn, no tinc cap inconvenient en que expandiu aquest enllaç per la blogosfera o com s’anomeni aquesta xarxa.
Suggeriments i crítiques
No cal dir que estic obert a rebre qualsevol mena de suggeriment i/o crítica, constructiva o no, que us vingui al cap.
Patrocinadors i sponsors d’aquest blog
Encara no tinc cua ni llista d’espera, però m’ha semblat detectar un cert interès de diverses empreses punteres en aquest sentit. Penseu que aquesta gent tenen uns importants departaments de marketing que de seguida ensumen allò que tindrà èxit. De moment, però, no contemplo acceptar-ne cap. Les companyies telefòniques solen pagar una bona pastarrufa, però, amb tota franquesa, no m’interessa fer propaganda d’empreses que tracten tan malament als seus clients (o abonats, com a ells els hi agrada considerar-nos). I parlo en plural perquè no se’n salva cap. Els bancs i les caixes també intueixo que aviat m’aniran al darrera, però amb tota aquesta crisi borsària prefereixo, de moment, deixar-los de banda. I del món del totxo no cal ni parlar-ne. En fi, més endavant potser tornaré a considerar-ho.
Comunicació entre els lectors d’aquest blog i el seu autor
Preferentment, mitjançant l’adreça electrònica bcncateur@gmail.com que, com podeu veure si us la mireu amb deteniment, inclou per sí mateixa un cert missatge de poca ambigüitat. No ho tinc encara clar al 100%, vull esperar una mica, però segons com vagin les coses eliminaré l’opció de fer comentaris en el mateix blog i deixaria només l’opció d’aquest correu electrònic.
Finalment, serà veritat tot el que escriuré en aquest blog?
Sí, sens dubte, almenys aquesta és la meva intenció. Altra cosa és l’opinió, i aquí cada persona és un món.
Perdoneu l’excés d’aquest article, però m’ha semblat molt convenient puntualitzar tot això. A partir d’ara, tinc la intenció de fer-los bastant més curts.
(*) Si jo utilitzés el llenguatge tant de moda ara, que alguns entenen com a políticament correcte i que jo penso que és absurd, aquí hauria de dir lectors i lectores. Doncs bé, ja us aviso que jo sóc partidari de la vella escola on ens ensenyaven que, en aquests casos, el masculí engloba també el femení.
No cal buscar-hi arguments intel·lectuals i/o filosòfics. Tot plegat és molt més senzill. Resulta que jo dormo menys que la mitjana de la població, i em llevo molt d’hora. Llavors tinc dues opcions: prendre'm un somnífer d’aquells que es troben –amb recepta- a les farmàcies i tractar de dormir una mica més, o posar-me a escriure. I he optat per la segona opció.
Temes
Aquí es parlarà una mica de tot i, per tant, no hi ha en principi cap assumpte, dels que jo cregui que tinc quelcom a dir, que quedi exclòs de ser tractat. Cap ni un.
Novel·la
Ara bé, de molts temes que jo sóc conscient que no en sé res, evidentment no en parlaré. Per posar un exemple: no parlaré mai de novel·les, per la senzilla raó de que jo no sóc ni he sigut mai consumidor d’aquest gènere literari. Tinc la teoria, que molts considerareu equivocada, que el món real que ens envolta és, ja per si mateix, tant interessant que no cal anar a buscar ficcions externes. Cada cop tinc més clar que la realitat sempre supera la ficció. Jo respecto molt als lectors (*) de novel·la i malament m’anirien les coses si no fos així, envoltat com estic de gent d’aquesta mena. I sempre dic a qui em vol escoltar que, tot i no ser jo un lector de novel·les, estaré sempre molt agraït a l’inventor d’aquest gènere literari ja que, mentre altres hi dediquen una part del seu temps, jo l’aprofito per posar-me al dia en temes del món real. I sovint tinc la sensació que estic una mica més al dia que la mitjana de la població. Però reconec que, també en aquest aspecte, sóc un bitxo rar.
El meu baix nivell de català
M’haig de disculpar pel meu baix nivell de català. Jo sóc un dels que, a l’escola d'aquells anys foscos del segle passat, vam tenir prohibit no només estudiar-hi sinó estudiar-lo. Després, la veritat, m’ha fet molta mandra fer-ho de gran i, per tant, això sí que és culpa meva. No tinc excusa, ja fa més de 30 anys que aquell home es va morir i jo encara tinc aquest tema pendent. I per a mi no és excusa que, amb un coneixement de català clarament més baix que el meu, es pugui arribar a presidir el nostre país; això només demostra quin és el nivell del votant català.
Regularitat dels meus articles
Només puc dir que hi haurà una certa regularitat. No vull –ni puc- comprometre’m a penjar els meus articles en dies concrets i a hores concretes, com fan altres blogs molt més seriosos que aquest. Tinc previst fer un o dos articles setmanals, i potser alguna setmana n'hi haurà tres. Això sí, intentaré que no hi hagi cap setmana sense, com a mínim, un article meu.
Idioma
Tinc previst fer-ho tot en el meu defectuós català, però, si ho considero convenient, em reservo el dret d’utilitzar qualsevol altre idioma. El títol d’aquest article d’avui és la primera prova de la meva transgressió lingüística.
El perquè del nom “El radar de Sarrià”
Jo visc al poble de Sarrià, on m’hi he passat mitja vida. L’altre mitja m’estava al barri de Sant Gervasi. Tant l’un com l’altre pertanyen ara a la ciutat de Barcelona. Fa uns anys Sarrià va deixar de ser un poble per passar a formar part de Barcelona, amb l’opinió contraria de molts dels seus habitants. I, de moment, el tema Sarrià el deixo aquí, ja que aviat n’explicaré més coses. Darrerament he fet una sèrie de consultes sobre el nom escollit per aquest blog. Les opinions recollides sobre la seva idoneïtat no son pas coincidents, ni molt menys. Des d’una visió estrictament acadèmica he rebut més d’una crítica per utilitzar el mot radar, amb arguments lingüístics impecables. Però també m’han arribat alguns missatges mostrant-me simpatia per aquest nom. Fet el meu propi i particular balanç de la qüestió, crec que El radar de Sarrià agrada força i, si més no, m’agrada a mi.
L’objectiu principal del meu blog
Ras i curt, que el llegeixi com més gent millor. Com sento a dir quan vaig a Múrcia, ni más más ni más menos. Per tant, si penseu que allò que jo escrigui aquí pot interessar a gent del vostre entorn, no tinc cap inconvenient en que expandiu aquest enllaç per la blogosfera o com s’anomeni aquesta xarxa.
Suggeriments i crítiques
No cal dir que estic obert a rebre qualsevol mena de suggeriment i/o crítica, constructiva o no, que us vingui al cap.
Patrocinadors i sponsors d’aquest blog
Encara no tinc cua ni llista d’espera, però m’ha semblat detectar un cert interès de diverses empreses punteres en aquest sentit. Penseu que aquesta gent tenen uns importants departaments de marketing que de seguida ensumen allò que tindrà èxit. De moment, però, no contemplo acceptar-ne cap. Les companyies telefòniques solen pagar una bona pastarrufa, però, amb tota franquesa, no m’interessa fer propaganda d’empreses que tracten tan malament als seus clients (o abonats, com a ells els hi agrada considerar-nos). I parlo en plural perquè no se’n salva cap. Els bancs i les caixes també intueixo que aviat m’aniran al darrera, però amb tota aquesta crisi borsària prefereixo, de moment, deixar-los de banda. I del món del totxo no cal ni parlar-ne. En fi, més endavant potser tornaré a considerar-ho.
Comunicació entre els lectors d’aquest blog i el seu autor
Preferentment, mitjançant l’adreça electrònica bcncateur@gmail.com que, com podeu veure si us la mireu amb deteniment, inclou per sí mateixa un cert missatge de poca ambigüitat. No ho tinc encara clar al 100%, vull esperar una mica, però segons com vagin les coses eliminaré l’opció de fer comentaris en el mateix blog i deixaria només l’opció d’aquest correu electrònic.
Finalment, serà veritat tot el que escriuré en aquest blog?
Sí, sens dubte, almenys aquesta és la meva intenció. Altra cosa és l’opinió, i aquí cada persona és un món.
Perdoneu l’excés d’aquest article, però m’ha semblat molt convenient puntualitzar tot això. A partir d’ara, tinc la intenció de fer-los bastant més curts.
(*) Si jo utilitzés el llenguatge tant de moda ara, que alguns entenen com a políticament correcte i que jo penso que és absurd, aquí hauria de dir lectors i lectores. Doncs bé, ja us aviso que jo sóc partidari de la vella escola on ens ensenyaven que, en aquests casos, el masculí engloba també el femení.
2 comentaris:
Bon començament: sucós, complet i, malgrat la certa llargària (cosa de la qual jo precisament no em puc queixar), sintètic.
Només volia apuntar que els que llegim novel·les bones (vull dir bones-bones) tenim la convicció (almenys jo la tinc) que llegim coses sobre el món real, en concret sobretot sobre les persones de carn i ossos que ens envolten. No és fàcil d'explicar-ho, i menys ara que no tinc gaire temps, però aquí ho deixo.
Tinc curiositat per saber quines pegues t'han posat al nom de "radar". Jo el trobo molt adequat per a un bloc com el teu, tal com ens el presentes.
La meva enhorabona per aquest començament. Promet. I per la deficiència, que esmentes, del teu català, no et preocupis. Tant de bo, tots els qui parlen i escriuen en català gastessin el teu nivell. La llengua gaudiria de molt més bona salut. Escriu com et surti, que això és el que importa. Perquè ja pot ser llarga, l'entrada, que es llegeix d'una revolada.
Publica un comentari a l'entrada