Això i altres coses va escriure una extremenya que viu a Catalunya des de fa cinc anys. Ho va escriure al blog Obiter Dictvm i com que la meva resposta és massa llarga he preferit penjar-la al meu blog per tal de no abusar de l’espai de l'amic Martí Duran.
Mira “extremenya anònima que viu a Catalunya”, em sembla que tot i portar cinc anys entre nosaltres no has entès res. Em permeto donar-te a conèixer la meva visió particular. I faig una excepció perquè els anònims sempre he pensat que no es mereixen cap resposta però ara estic de vacances i no m’importa dedicar-te una estona doncs penso que la pedagogia és l’única arma vàlida en aquests casos. Dius que fa cinc anys que vius aquí i per això et contesto en català. Si haguessis arribat fa cinc setmanes ho hagués fet en el teu idioma.
L’anècdota és que aquí hi va haver un ximple que va fer una broma, al meu entendre una broma de mal gust, de les moltes bromes que et trobes cada dia a la xarxa. Ho va retirar del seu blog a les poques hores i va demanar disculpes públiques admetent que s’havia equivocat. Què més vols ara? Vols que el retirin de la política? Vols que el pengin a la plaça Catalunya? Vols denunciar-lo? Doncs apa, endavant, em sembla que algú ja ho ha fet des d’Extremadura, o almenys han anunciat que ho farien. Jo dono el tema per tancat i en tot cas, si hi ha intervenció dels jutges, ja diran el que hagin de dir.
Però dit això, el que crec que no s’ha de fer és barrejar les bajanades del Sunyer amb veritats, mitges veritats i mentides. Allò que dieu de mezclar las churras con las merinas. Tu has agafat l’anècdota del Sunyer i ja ens l’apliques a tots els catalans, com si cada català fos un “sunyer”. Doncs no, de catalans n’hi ha de molts tipus, igual que d’extremenys. Hi ha gent educada i gent que no ho és, i això passa aquí i a la Xina. No s’hi val a generalitzar.
Dius que pagues impostos. Faltaria més, com tothom! Aquí ningú diu que els extremenys que viuen a Catalunya (ni els que viuen a Extremadura) no paguin impostos. El que es discuteix és el percentatge de retorn. El que està en qüestió és com es gasten els diners públics, els nostres diners. El que a Catalunya no agrada és que d’un espoli en tota regla en diguin solidaritat. I el que aquí encara agrada menys és que a un solidari forçós l’acabin titllant d’insolidari i garrepa. És d’això del que discutim des de fa generacions.
Reivindiques –i fas be- el deixar de banda els tòpics i centrar-nos en els fet reals. Totalment d’acord, deixem de banda la demagògia. Els fets reals són els que són, i entre aquests fets reals hi ha el tracte creixentment discriminatori que Catalunya ha rebut i continua rebent de l’estat espanyol. Tracte lingüístic, tracte fiscal, tracte d’inversions públiques, etc. Més ben dit, maltractes en tots aquests aspectes és el que hi trobem dia sí i dia també.
Que a Extremadura hi ha tres vegades més de funcionaris que a Catalunya és un altre fet real. Això no ho nega ningú, ni el propi govern extremeny. És aquest el teu model de país, un país de funcionaris? Doncs ho sento, el meu model és justament el contrari, com menys funcionaris millor. Aquí i allà. Un país de funcionaris mai pot anar endavant. El funcionari és necessari però no crea cap riquesa pel país. Per tant, de funcionaris els justos i ni un de més.
És una tergiversació dir com tu dius que Un país que no reconoce la valía profesional de sus habitantes (la mayoría emigrantes extremeños, andaluces, murcianos, etc.) por el mero hecho de no hablar su "lengua". Aquí es reconeix la vàlua professional dels immigrants extremenys i dels immigrants francesos però s’exigeix (al meu entendre encara amb molt poca convicció) el coneixement de l’idioma del lloc on aquests immigrants han decidit anar a viure. De la mateixa manera que si tu decideixes anar a treballar a Ostende hauràs de demostrar uns mínims coneixements de flamenc. O si vas a Milà, d’italià. O si vas a Marsella, de francès.
No val això de que l’espanyol és l’idioma comú, ni que entendre’s en espanyol és més democràtic, com diu el manifiesto-pamflet en contra del català. No val, és rotundament fals. A Catalunya l’idioma comú és el català, tot i que l’espanyol també és oficial. Anant pel món, l’idioma comú és l’anglès, tot i que a Holanda l’holandès és oficial. No cal oblidar tampoc el que seria no només una mínima cortesia sinó l’exigència ètica d’utilitzar l’holandès a Rotterdam i el català a Riudellots de la Selva.
A banda dels del manifiesto pocs objecten que quan un va a treballar a un altre lloc és dóna per entès que s’ha de poder desenvolupar en l’idioma local. Però això tan lògic sembla valer per a tot arreu menys en el cas de Catalunya. Aquí no, aquí és just a l’inrevés, aquí el nouvingut no s’ha d’adaptar. Aquí alguns pretenen que són els catalans els que s’han d’adaptar al nouvingut. I alguns catalans comencem a dir prou. T’estranya? T’agradaria que a certs llocs d’Extremadura amb forta immigració de l’Alentejo s’anés imposant el portuguès com a llengua d’intercanvi democràtic?
Aquí hi ha llibertat de respirar, llibertat de pensament i llibertat de parlar el que vulguis. Només cal que surtis al carrer i escoltis quin és l’idioma dominant a la societat. Només cal que facis un repàs pel dial de la ràdio. O que facis una mica de zaping a la tele. O que et fixis en el què vénen als quioscos. En altres paraules, a Barcelona és impossible viure només en català. En canvi, no només és possible sinó que és el més estès viure només en espanyol. D’això en dius tu opressió? Vols dir que no és exactament el contrari, l’opressor oprimit?
Em sap molt greu, greu per tu, que consideris una desgràcia que els teus fills hagin de ser catalans. En qualsevol cas, la responsable de la desgràcia només seràs tu. Si tan greu ho veus, per què has decidit venir a viure precisament aquí, amb lo extens que és Europa on hi ha, afortunadament, absoluta llibertat de moviments i de treball per a tothom?
Acabaré dient-te que a principis de juny vaig anar a passar uns dies a Extremadura, i m’ho vaig passar molt bé. Teniu “una región” que val molt la pena, jo m’hi vaig sentir molt bé. Vaig escriure alguns posts sobre el meu viatge. Si vols els trobaràs a l’arxiu del mes de juny d’aquest blog.
Ah, per cert, el president de Catalunya és un català nascut a Andalusia.
Mira “extremenya anònima que viu a Catalunya”, em sembla que tot i portar cinc anys entre nosaltres no has entès res. Em permeto donar-te a conèixer la meva visió particular. I faig una excepció perquè els anònims sempre he pensat que no es mereixen cap resposta però ara estic de vacances i no m’importa dedicar-te una estona doncs penso que la pedagogia és l’única arma vàlida en aquests casos. Dius que fa cinc anys que vius aquí i per això et contesto en català. Si haguessis arribat fa cinc setmanes ho hagués fet en el teu idioma.
L’anècdota és que aquí hi va haver un ximple que va fer una broma, al meu entendre una broma de mal gust, de les moltes bromes que et trobes cada dia a la xarxa. Ho va retirar del seu blog a les poques hores i va demanar disculpes públiques admetent que s’havia equivocat. Què més vols ara? Vols que el retirin de la política? Vols que el pengin a la plaça Catalunya? Vols denunciar-lo? Doncs apa, endavant, em sembla que algú ja ho ha fet des d’Extremadura, o almenys han anunciat que ho farien. Jo dono el tema per tancat i en tot cas, si hi ha intervenció dels jutges, ja diran el que hagin de dir.
Però dit això, el que crec que no s’ha de fer és barrejar les bajanades del Sunyer amb veritats, mitges veritats i mentides. Allò que dieu de mezclar las churras con las merinas. Tu has agafat l’anècdota del Sunyer i ja ens l’apliques a tots els catalans, com si cada català fos un “sunyer”. Doncs no, de catalans n’hi ha de molts tipus, igual que d’extremenys. Hi ha gent educada i gent que no ho és, i això passa aquí i a la Xina. No s’hi val a generalitzar.
Dius que pagues impostos. Faltaria més, com tothom! Aquí ningú diu que els extremenys que viuen a Catalunya (ni els que viuen a Extremadura) no paguin impostos. El que es discuteix és el percentatge de retorn. El que està en qüestió és com es gasten els diners públics, els nostres diners. El que a Catalunya no agrada és que d’un espoli en tota regla en diguin solidaritat. I el que aquí encara agrada menys és que a un solidari forçós l’acabin titllant d’insolidari i garrepa. És d’això del que discutim des de fa generacions.
Reivindiques –i fas be- el deixar de banda els tòpics i centrar-nos en els fet reals. Totalment d’acord, deixem de banda la demagògia. Els fets reals són els que són, i entre aquests fets reals hi ha el tracte creixentment discriminatori que Catalunya ha rebut i continua rebent de l’estat espanyol. Tracte lingüístic, tracte fiscal, tracte d’inversions públiques, etc. Més ben dit, maltractes en tots aquests aspectes és el que hi trobem dia sí i dia també.
Que a Extremadura hi ha tres vegades més de funcionaris que a Catalunya és un altre fet real. Això no ho nega ningú, ni el propi govern extremeny. És aquest el teu model de país, un país de funcionaris? Doncs ho sento, el meu model és justament el contrari, com menys funcionaris millor. Aquí i allà. Un país de funcionaris mai pot anar endavant. El funcionari és necessari però no crea cap riquesa pel país. Per tant, de funcionaris els justos i ni un de més.
És una tergiversació dir com tu dius que Un país que no reconoce la valía profesional de sus habitantes (la mayoría emigrantes extremeños, andaluces, murcianos, etc.) por el mero hecho de no hablar su "lengua". Aquí es reconeix la vàlua professional dels immigrants extremenys i dels immigrants francesos però s’exigeix (al meu entendre encara amb molt poca convicció) el coneixement de l’idioma del lloc on aquests immigrants han decidit anar a viure. De la mateixa manera que si tu decideixes anar a treballar a Ostende hauràs de demostrar uns mínims coneixements de flamenc. O si vas a Milà, d’italià. O si vas a Marsella, de francès.
No val això de que l’espanyol és l’idioma comú, ni que entendre’s en espanyol és més democràtic, com diu el manifiesto-pamflet en contra del català. No val, és rotundament fals. A Catalunya l’idioma comú és el català, tot i que l’espanyol també és oficial. Anant pel món, l’idioma comú és l’anglès, tot i que a Holanda l’holandès és oficial. No cal oblidar tampoc el que seria no només una mínima cortesia sinó l’exigència ètica d’utilitzar l’holandès a Rotterdam i el català a Riudellots de la Selva.
A banda dels del manifiesto pocs objecten que quan un va a treballar a un altre lloc és dóna per entès que s’ha de poder desenvolupar en l’idioma local. Però això tan lògic sembla valer per a tot arreu menys en el cas de Catalunya. Aquí no, aquí és just a l’inrevés, aquí el nouvingut no s’ha d’adaptar. Aquí alguns pretenen que són els catalans els que s’han d’adaptar al nouvingut. I alguns catalans comencem a dir prou. T’estranya? T’agradaria que a certs llocs d’Extremadura amb forta immigració de l’Alentejo s’anés imposant el portuguès com a llengua d’intercanvi democràtic?
Aquí hi ha llibertat de respirar, llibertat de pensament i llibertat de parlar el que vulguis. Només cal que surtis al carrer i escoltis quin és l’idioma dominant a la societat. Només cal que facis un repàs pel dial de la ràdio. O que facis una mica de zaping a la tele. O que et fixis en el què vénen als quioscos. En altres paraules, a Barcelona és impossible viure només en català. En canvi, no només és possible sinó que és el més estès viure només en espanyol. D’això en dius tu opressió? Vols dir que no és exactament el contrari, l’opressor oprimit?
Em sap molt greu, greu per tu, que consideris una desgràcia que els teus fills hagin de ser catalans. En qualsevol cas, la responsable de la desgràcia només seràs tu. Si tan greu ho veus, per què has decidit venir a viure precisament aquí, amb lo extens que és Europa on hi ha, afortunadament, absoluta llibertat de moviments i de treball per a tothom?
Acabaré dient-te que a principis de juny vaig anar a passar uns dies a Extremadura, i m’ho vaig passar molt bé. Teniu “una región” que val molt la pena, jo m’hi vaig sentir molt bé. Vaig escriure alguns posts sobre el meu viatge. Si vols els trobaràs a l’arxiu del mes de juny d’aquest blog.
Ah, per cert, el president de Catalunya és un català nascut a Andalusia.
7 comentaris:
Em fa molta gràcia tot això.
Fan un cartell en un blog que ofen a aquesta gent i s'han d'afanyar tots a demanar perdó.
Això si, educar als nens petits en contra dels catalans en una obra de teatre promocionada i financiada directament des de l'ajuntament de Murcia, tant li fa:
http://www.sueca.org/blog/wp-content/uploads/elperiodico_29gener.pdf
Total, som catalans, aqui tothom s'ens pixa al damunt i no podem dir res.
Extremenys, el dia que els catalans tanquem la aixeta us moriu tots de gana, i ja fa temps que la hauriem d'haver tancat
Una contesta impecable i implacable. La quantificació, que no és altra cosa que la transparència, juga sempre al nostre favor. La ignorància és l'arma del demagog.
Déu ni do, entre el regidor animal i la senyora anticatalana, m'havia quedat sense paraules... sort que tu tens la capacitat de trobar-les, mesurar-les i posar-les per escrit. Molt ben explicat, només falta que la Sra.Anònima passi per aquí i transmeti el que n'extregui al seu fill... ja seria una petita-gran victòria.
Que tinguis una bona entrada de setmana Miquel(de vacances?!)
Marc,
Gràcies per l'enllaç, és força il·lustratiu. Però dit això, no estic gens d'acord amb la teva darrera frase.
Artur,
Molt d'acord, sí senyor!
Rosalita,
De vacances, sí, però a ciutat i al peu del canó. Uns van a Turquia i uns altres (jo mateix, ahir) a la Garrotxa, que tampoc està gens malament. Però és que a més a més, si tots anéssim al mateix lloc no hi cabríem. A mi Turquia m’encanta (em sembla que ja t’ho havia dit abans), i segurament que no trigaré a tornar-hi.
Estoy bastante de acuerdo con los comentarios de la extremeña, pero no me parece bien que si está mal en Cataluña se quede, no merece la pena, no es la tierra de promisión de la que hablaban los abuelos. Yo estuve allí trabajando 2 años, y me ofrecían quedarme definitivo cobrando el doble que en mi ciudad, no me mereció la pena: por el desprecio al que era sometido por mi acento andaluz (podemos poner otro blog sobre esto), por el desprecio por mi acento en catalán (sí, me apunte a clases e intenté hablar con la gente en catalán, pero se reían en mi cara por mi acento, mira lo que dicen de Montilla), y por el precio de los pisos. En fin de allí me llevé la pasta y la llengua catalana per poder llegir a Josep Pla en la seva llengua i poder entendre les cançons de Adría Puntí. Pero ni por el triple de dinero me quedaría allí sometido al menosprecio diario, ni el tener que pedir perdón por mis origenes o acento. Así que extremeña, vete, hay oportunidades mejores en otro lados.
Miquel,
aquest tema és doblement complicat, perquè es refereix a diners i a sentiments. La gent no en parla amb fredor, parla amb la sang i això no és bo. Jo no estic gens d'acord amb el que ha fet el senyor Sunyer, perquè és un representant polític (i ja hem dit en un altre lloc que ells tenen més responsabilitat perquè tenen la representació del país) i perquè no es pot mancar al respecte a la resta de catalans, fent apreciacions que ens donen una imatge que no és la realitat.
I parlo amb coneixement de causa, jo sóc nascuda a les Alpujarras i sóc catalana. La meva primera carrera universitària va ser filologia catalana i he lluitat i lluito per la immersió lingüística i per la cultura catalana en general. He prés partit per allò que em sembla fonamental: el respecte a la societat d'acollida, allà on has decidit que vas a viure, per les raons que siguin. El que em sap més greu és la manipulació que en fan els mitjans, els partits polítics i alguns lobbies inclús empresarials (no oblidem el Sr Pizarro..)que fan més mal que bé,inclòs en aquest cas el senyor Sunyer.
Des de la meva experiència, només la formació, l'educació, la cultura en el seu sentit més antropològic, ens pot salvar de mesquineses com aquestes...és un tema per a molts posts..continuarem...
una abraçada Miquel
Gràcies pel teu comentari, Trina. Molt il·lustratiu. No he estat mai a les Alpujarras però hi aniré algun dia.
Jo hagués pogut contestar la frase sobre el fills de la nostra amiga “extremenya anònima que viu a Catalunya” dient-li: doncs mira, els meus son xarnegos ja que la seva mare és una catalana nascuda a Madrid, ciutat on hi va passar els seus primers quinze anys. Però no ho faré, crec que aquest no és el tema d’avui.
Degut als anys en que vaig estudiar (50’s i 60’s) i la mandra que em va fer després treure-me'l, jo no tinc el "C" de català. Però quan vaig a El Caire intento dir quatre coses en àrab, i el mateix faig a Istanbul amb el turc, o a Hong Kong amb el xinès, o a Nairobi amb el swahili, o a Asunción amb el guaraní, o a ... No costa res i és la millor manera “d’entrar”. El que no em sembla normal és pretendre que sempre siguin els locals els que s'hagin d'adaptar a tu. Tinc molt clar que si hagués d'anar a viure a Bilbao el primer que faria seria buscar-me classes d'euskera. És el que toca. L’anglès és l'idioma global però a Rotterdam es parla l’holandès, encara que la majoria entén l’anglès. I mai he esperat a que em donin les gràcies pels meus "gestos" ja que la meva actitud la veig com d’una absoluta normalitat. Diuen que "allá donde fueres haz lo que vieres" i jo m'ho he agafat sempre al peu de la lletra.
El senyor Sunyer és un ximplet, però no perquè sigui polític sinó perquè va fer una ximpleria, tot i que després la va retirar del seu blog i es va disculpar.
Jo mai crec haver minusvalorat a ningú de fora pels seus orígens, ni pel seu accent al parlar català, espanyol o anglès. Al contrari, ho he trobat la cosa més normal del món i sóc dels que penso que ningú neix ensenyat. El meu accent quan parlo anglès o francès tampoc és massa acadèmic. I si a algú no li agrada doncs... que s’hi posi fulles.
Ja per acabar, dir que Montilla no parla massa bé el català és una obvietat, i especialment tenint en compte que als seus empleats (funcionaris de la Generalitat) se'ls exigeix el "C" de català. Diguem que és una situació que grinyola una mica. Però dit això, criticar-lo per aquesta mancança és un greu error. Felip Puig es va equivocar i tinc entès que també va demanar perdó.
Publica un comentari a l'entrada