Enric Juliana escrivia fa uns dies a La Vanguardia que un dels requisits bàsics de l’elegància espiritual masculina a partir d’una certa edat és ser molt caut en l’ús dels pantalons curts a l’estiu. Ell no ho deia però es donava per sobreentès que es referia al seu ús a la ciutat, en un entorn urbà.
Ideològicament a vegades no coincideixo amb aquest periodista tot i que quasi sempre diu coses molt interessants. Al meu entendre Juliana socialisteja un pèl massa. Però gaudeixo especialment amb els seus articles sobre Itàlia i Portugal, dos països que visito sovint i que m’interessen molt per motius diversos.
Amb el tema dels pantalons curts no puc estar-hi més d’acord. M’he passat quasi tot l’agost a Barcelona i aquest any encara no els he estrenat. Me’ls reservo per posar-me’ls a Ciutadella, d’aquí uns quants dies, suposant que el temps m’ho permeti i em vingui de gust deixar per uns dies una mica de banda aquella elegància espiritual de la que ens parlava Juliana.
Ideològicament a vegades no coincideixo amb aquest periodista tot i que quasi sempre diu coses molt interessants. Al meu entendre Juliana socialisteja un pèl massa. Però gaudeixo especialment amb els seus articles sobre Itàlia i Portugal, dos països que visito sovint i que m’interessen molt per motius diversos.
Amb el tema dels pantalons curts no puc estar-hi més d’acord. M’he passat quasi tot l’agost a Barcelona i aquest any encara no els he estrenat. Me’ls reservo per posar-me’ls a Ciutadella, d’aquí uns quants dies, suposant que el temps m’ho permeti i em vingui de gust deixar per uns dies una mica de banda aquella elegància espiritual de la que ens parlava Juliana.
3 comentaris:
Miquel,
totalment d'acord amb el tema pantalons curts i si afegim el tema roba esportiva ja ni parlem..no puc soportar-ho...
Juliana és un dels meus "opinadors" de capçalera, tot i que no sempre coincideixo (però ja no ho seria si fos així)...com tu, m'encanta aquesta vessant literària que li afegeix als comentaris polítics, Pessoa i Portugal o Itàlia, com bé dius...i a més, les referències històriques i literàries que fa m'agraden especialment, li donen un toc de qualitat al pur comentari polític que d'altres no tenen..
salut amic
Para mí el Enric Juliana es el que mejor me describe la realidad y visión del centro para con la periferia, con sus comentarios en "La Vanguardia".
Sufro muchísimo con el calor y la humedad, y en eso no puedo corresponderle.
Trina Milan i Abate Marchena,
Gràcies pels comentaris. Coincidència amb l'opinió sobre els articles de Juliana i discrepància sobre els pantalons curts. Si això fossin els toros algú ho definiria com una “división de opiniones”.
Publica un comentari a l'entrada