Vull començar dient que quan fa un parell de dies vaig veure aquesta foto em va agradar tant que vaig decidir penjar-la al blog. I a partir de la foto em vaig proposar escriure alguna cosa que hi tingués alguna relació. Però avui el que m’interessa més és la foto. El text que l’acompanya només és l’excusa, tot i que procuraré escriure alguna cosa mitjanament coherent.La diferència que hi ha entre monarquia i república és que mentre en el primer cas el càrrec de cap d’estat passa de pares a fills, en el segon la persona que ha d’ostentar aquell càrrec la decideixen els ciutadans anant a votar cada ics anys. El nom que després es doni és secundari. Vull dir que per més que Corea del Nord es conegui oficialment com a república i el seu cap d’estat no sigui formalment un rei, allò és una monarquia hereditària amb tots els ets i uts.
És a dir, la pregunta que plantejo és: Corea del Nord (ara s’ha fet públic que el fill del fill, o sigui el nét, serà el successor del fill) o una república? Qualsevol monarquia àrab o una república? El rei que fa quaranta anys ens va designar Franco com a successor o una república? Cuba (allà entre germans) o Estats Units? En definitiva, per què ha de prevaler el dret d’haver nascut en una determinada família i no la voluntat popular mitjançant el vot dels ciutadans?
Per a mi la resposta és tan òbvia que fins i tot em plantejo si fer una pregunta així no serà considerat per algú com un insult a la seva intel·ligència. Però també podria ser que jo estigués equivocat, i resultés que hi ha més monàrquics que republicans. Dissortadament la resposta no la sabrem mai, és una pregunta que no s’acostuma a fer en un estat monàrquic. No es volen arriscar. Ho entenc.
12 comentaris:
Miquel,
No dius res, sigues més clar... mira, a mi em molesta la poca transparència de la Casa Real i els luxes i privilegis que tenen amb càrrec al contribuent, els estem mantenint tots, vols dir que cal? Vols dir que en l'era de la globalització i sota el paraigua de l'UE cal aquesta institució tan costosa?
Jo no sóc republicana, però monàrquica tampoc... sóc federalista, i no crec que una sola persona hagi de tenir la representació d'un poble sencer, no ho acabo de veure clar... potser sóc republicana europea, vés a saber...
Carai amb la foto, n'estic una mica tipa, per cert.
Precisament als estats federals hi ha una figura de consens entre totes les federacions (en aquells països no presidencialistes). En aquests casos l'elecció "ideal" seria indirecta, al senat federal (el que no tenim aquí).
Eureka,
Més clar, dius? No t'acabo d'entendre. Em pensava que quedava 100% clara la meva postura: que qualsevol càrrec de representació política ha de ser per elecció popular, sense excepcions. Si els meus diversos escrits sobre el tema (incloent-hi el d’avui) no ho deixen clar és que tinc un greu problema d’expressió.
Andreu,
Amb tota franquesa, jo penso que Catalunya podria entendre's perfectament amb Europa si ho fes directament amb Brussel·les, sense passar per cap tutoria política pel mig. Per entendre’ns, com Portugal, com Holanda, com qualsevol país.
Efectivament, la resposta és òbvia: Fora monarquia imposada per Franco. En temps de crisi, la senyora Leti té els ovaris de comprar-se uns modelets que ens costen una fortuna. Si més no, es podria fer un referèndum per decidir què volem els ciutadans...
Un representant popular al segle XXI ha de ser escollit pel poble, sense cap tipus de concessió. Que el màxim representant de l'Estat espanyol sigui una persona que hagi aconseguit aquest càrrec gràcies al seu llinatge diu molt de la barbàrie en la que vivim; diu molt dels nostres veïns.
Sense cap mena de dubte: república.
I sense cap mena de dubte també: "L'autonomia que ens cal és la de Portugal".
:)
Salut i Res Publica (cosa pública)
Jo estic convençut que en un referèndum a nivell estatal sobre monarquia i república guanyaria la monarquia. Si a aquestes alçades no ha sorgit un corrent anti-monàrquic prou potent és perquè encara no s'atreveixen a ficar-se amb la monarquia i publicar veritats. "L'españolito de a pie" veu la família real celebrant les victòries del Nadal, la selección i les medalles d'esports que ni coneixen i s'omple d'orgull i patriotisme monàrquic; després ja els pots parlar de Franco i del que ens costen i tot plegat que el vot el tenen decidit i és monarquia "capechana".
Salut.. i República
Miquel,
per suposat república..però a Espanya ara i avui, només pot ser aquesta monarquia, la història no és en va...tot arribarà, o així ho espero;-) però el que espero ara és el teu comentari d'aquesta foto.....
salut
Miquel, només per curiositat... sabies que la monarquia és la institució "pública" (cometes, cometes) amb més aprovació per part dels ciutadans? Més que el Parlament o les institucions judicials! tot i que, veien aquestes últimes, un ho podria entendre....Aquí tens les dades!
http://elpatidescobert.blogspot.com/2008/04/propsit-del-14-m.html
Dit el comentari del Toni, efectivament s'ha de lligar el tema de l'aprovació per la corona amb el suport a la democràcia. No oblidem que en els països amb recent passat dictatorial triga molt en marxar els valors favorables al règim anterior. Des d'aquest punt de vista tindria alguns dubtes sobre què passaria si la figura de president de la república fos partidista. En quina mesura els seus discursos defensant la democràcia tindrien algun efecte? La monarquia, segurament té un paper de fre de determinats valors. Això no va en contra del debat sobre la legitimitat, la modernitat i les funcions "florero" de la monarquia.
Estic bastant d’acord amb tots vosaltres però vull aclarir alguns temes puntuals:
1/ les enquestes: si s’hagués de legislar d’acord amb els resultats de les enquestes, i aquestes es fessin en segons quins llocs i circumstàncies, segurament ens trobaríem que s’hauria d’introduir la pena de mort per a segons quins delictes, s’haurien d’expulsar els emigrants i, no ho dubto, potser també s’hauria de canonitzar a la família reial espanyola. És a dir, les enquestes són importants però tenen el valor que tenen.
2/ la foto escollida: era molt conscient que corria algun risc posant-hi aquesta foto però tot i això vaig decidir posar-la, bàsicament per quatre motius:
• perquè tal com explico la foto m’agradava molt, de la mateixa manera que va agradar a David Trueba, Albert Om, Helena García-Melero, Martina Klein, Purificación García, Magda Oranich, Isabel Coixet, etc. I també devia agradar els directors dels diaris que, com el radar de Sarrià, també la van posar en portada: El Pais, Avui, etc.
• perquè no agrada a Carles Francino, Ana Maria Foix, Teresa Gimpera, Carles Santos, Lídia Falcón, Amparo Moreno, Joan Tardà, Ricard Gomà, Neus Bonet, Joan Herrera, Boriz Izaguirre, etc.
• perquè m’agraden aquesta mena de riscos i les polèmiques que es generen (aquests comentaris en són la millor prova), i m’agrada també que no hi hagi un pensament únic en temes purament artístics (per a mi ho és) com aquest que estem tractant de la foto.
• perquè intueixo que els lectors que em coneixeu sabeu perfectament que no sóc masclista ni res que s’hi assembli.
Totalment d'acord Miquel. Les enquestes només ofereixen engrunes per ser interpretades. A més, en aquest tema, que la monarquia aprovi ho veig més com un problema de la resta d'institucions que no com un mèrit d'aquesta. Total: pel poc que fan només faltaria que ho fessin malament.
Publica un comentari a l'entrada