Entre viatge i viatge he vingut a passar aquest cap de setmana llarg a Barcelona. Vaig arribar divendres a la nit i torno a marxar demà al migdia. Viatjant sempre s’aprenen coses i avui explicaré dues anècdotes d’aquests dies. Són situacions amb les que un dia o un altre tothom s’hi pot trobar.
Primera experiència. Dissabte 3 d’octubre, control de seguretat de la T1 de l’aeroport de Barcelona. Deixo la jaqueta i tota la
ferramenta a la safata però quan passo per sota de l’arc el detector insisteix en seguir pitant. No porto cap pròtesi ni res que s’hi assembli. Potser és el botó metàl·lic dels texans, ves a saber. El
prosegur de torn, jove, fatxenda i malcarat però això sí, aquest cop amb els guants posats (altres vegades els haig de recordar que aquestes feines s’han de fer amb guants, i més ara, amb la grip i tota la pesca) se’m dirigeix amb veu autoritària dient-me "ponte ahí, en el rincón, que no dejas pasar a los demás", com si ell fos el mestre emprenyat dirigint-se a l’alumne que no el creu. Li pregunto educadament per la causa del seu tuteig, si és que ens coneixem d’alguna cosa, doncs jo a ell ara mateix no el recordo de res. Ara al tuteig l’home hi afegeix una cara d’emprenyat, com si patís del fetge. Mentrestant els que van darrere meu
quietos parados, esperant ordres del xerif
prosegur. El jove guàrdia civil a càrrec de la supervisió del control ho veu tot i se’ns acosta. Em pregunta què passa. Li explico que el
prosegur m’ha tutejat dirigint-se a mi de males maneres, sense cap motiu, i aprofito per recordar-li que la
norma interna d’aquests controls parla d’un tracte educat al viatger. (Ara entre nosaltres, dues confessions. La primera, admeto que no conec la
norma interna, ni tan sols sé si existeix una norma que reguli el tracte entre els
prosegurs i els viatgers, però intueixo que alguna cosa hi deu haver. La segona, encara que estic bastant ben conservat confesso que ja passo dels cinquanta, i a partir de certa edat un ja no està per aguantar segons què ni segons qui). Doncs bé, abans que el
prosegur m’inspeccionés amb el detector portàtil i veient que jo no m’arronsava em diuen que marxi, llavors sí, tractant-me de vostè.
Segona experiència. Potser ho recordareu. No fa gaire una gran campanya de publicitat ens informava que, fruit de la fusió d’aquelles empreses, la companyia d’aviació
Clickair passava a ser
Vueling. No he estat mai un client regular de
Clickair i només ocasionalment he volat amb aquesta
low cost del grup
Iberia. Però en canvi, sóc client regular de
Vueling des de la seva entrada en funcionament al juliol del 2004, quan aquesta companyia disposava de tan sols dos avions i un número molt limitat de destinacions. Tornem a la anunciada fusió. I és que més que d’una fusió es tracta d’una absorció de
Vueling (fins ara una companyia independent) pel grup
Iberia al que pertany
Clickair. És a dir, tot i mantenir-se el nom de
Vueling (només per raons de cotització a la borsa segons es va dir) aquella operació significava a la pràctica la desaparició de la filosofia de negoci de
Vueling. Ja n’he parlat altres vegades,
Vueling era (recalco l’
era, en passat) una companyia moderna, amb avions nous de trinca (el més antic tenia menys de cinc anys), personal nou i en general molt amable i amb voluntat de servei al client.
Clickair, en canvi, va heretar d’
Iberia, el seu amo, molts dels vicis i defectes d’aquesta ex companyia de bandera. Els seus avions no són nous sinó repintats, la majoria amb bastants anys d’antiguitat. Tot això ho explico perquè els dos vols que tenia previst fer amb
Vueling els vaig fer en avions de
Clickair. Quasi cap passatger ho va notar doncs si no t’hi fixes, entrant pel
finger és difícil adonar-se’n. I un cop a dins de l’avió sembla que estiguis en un avió de
Vueling, però més vell. Per exemple, el meu llum de lectura no funcionava i en dir-ho al personal només van saber dir-me “pues sí, no va”. Quan
Vueling era
Vueling els faltava temps per demanar-te disculpes i oferir-te un altre seient. El resum de tot plegat és que encara que l’anunci diu que ara
Clickair és
Vueling, la realitat és que
Vueling és
Clickair.
